Què havia de fer després de 2 exàmens seguits? Doncs anar al cine a relaxar-me una mica. La pel·lícula? Soy Leyenda. Amb Will Smith com a protagonista i quasi únic actor del film. M'ha agrdat? és bona?... Doncs que voleu que us diga, diguem que podria haver estat millor. O que no acaba de complir les expectatives. El que està clar és que no arriba ni de bon tros a la categoria de Llegenda.
.
Sergi: Moonsorrow només van anar a Múrcia, i no és plan....
Ferran: A Múrcia ni aigua.
Sergi: Mai millor dit!
Torna Samuel. Torna la velocitat, la força, els xuts al primer toc. Torna l'africa, la pantera negra, el camerunès destripador. Torna el malson de tots els porters, de tots els defenses. Torna Eto'o. Torna lo negre... Tornen els gols.
.
(Peter Griffin, tota una llegenda... de carn i ossos)
És mitjanit a casa d'un pobre desgraciat que anomenarem Ics per no dir-li X. El paio no es troba bé. De cop i volta apareix un home vestit de negre i amb una caputxa que li tapa la cara. Porta una dalla.- Ah! Q-Qui ets?! Com collons has entrat?! Què vols?!
- Sóc... el Detectiu Conan.
- Nooooooooo!!! L'home més malastruc del món! Noooooooooo! No vull morir!
- Allà on vaig la gent es mor com per art de màgia. Cauen com a mosques un rere l'altre, és inevitable.
Si heu llegit mai alguna cosa sobre Disseny Inteligent, és probable que us hageu topat amb una "premissa" que acostumen a fer servir per a demostrar les seves "teories". Estic parlant de l'Analogia del rellotger, que diu: "Si obrim un rellotge podem veure un complex mecanisme que ha d'estar fet per algú, per un rellotger". Tenint en compte això, diuen que nosaltres, els humans, complexos com som, hem d'haver estat creats per algú: Déu.
(Les meves notes d'adoctrinament religiós de 3r d'EGB)
Ja fa 11 mesos i mig que ha començat la campanya nadalenca, concretament des de reis (mags) de l'any passat. Però és per aquestes dates que la publicitat es torna fotudament agressiva. D'entre el munt de productes que es venen per nadal m'agradaria comentar un en especial. Es tracta de... les nines BRATZ! HO HAVEU VIST!
Veient l'anunci veig que es fa apologia del consumisme desmesurat, fashion victimisme, i un clar missatge: "O ets com nosaltres o no ets ningú", tan identificatiu de la societat nord-americana.
M'he topat amb aquesta increïble imatge:
(feu clic a la imatge per ampliar-la)
L'altre dia vaig començar a mirar The IT Crowd. Una sèrie britànica amb un humor molt britànic, ja sabeu, exageracions a mansalva. La sèire es centra en les animalades que fan els membres del departament d'informàtica d'una empresa londinenca.
Tarragona és la ciutat de l'estat espanyol on hi ha més atropellaments.Ferran diu:
Sí, sí sí. En sóc conscient.
(Clic a la imatge per veure-ho bé)Estava a punt de sortir de casa per anar cap a l'estació (Tarragona --> Flix) quan sona el telèfon i passa això (no és broma):
- El senyor José?Com que encara no m'havien dit que collons volien...
- No, no està.
- A qué hora podemos encontrarle?
- No, no la va a encontrar aquí.
- Ha muerto?
- (WTF) Errrr... no, és que no vive aquí.
- Qué es lo que quiere?"Avui a Barri Sèsam hem aprés que si una persona no és en una casa,... és molt probable que sigui morta." De debò que me'n feia creus.
- Esto és información de ofertas de Telefonica....
- No me interessa.
- Pero si aún no le he dicho nada!
- Da igual, no me interessa.
- Peró....
- Oiga, tengo prisa, adiós.
- Buenas noches José Luís Cárod-Rovira.- Perdón, no me llamo José Luís. Me llamo Josep-Lluís.
- Es que no se catalán.
- Saben decir Schwarzenegger, como no van a saber decir "Josep-Lluís"?
Monster, l'anime basat en el manga del mateix nom creat pel gran Naoki Urasawa (els que el llegim sabem com n'és de gran) arriba al 3xl.cat. El dilluns a les 21:00 comença el primer de 74 genials capítols que absorbeixen i que no et deixaran indiferent. Una sèrie adulta, per a tots els públics. I quan dic per a tots els públics no em refereixo a l'edat, sinó a l'aspecte social, ja que aquesta és una d'aquelles sèries que pot agradar a qualsevol sense que hagi de ser un fan de l'animació japonesa.
Una joia de l’animació, de la mà de l’estudi Madhouse, que ha sabut plasmar a la petita pantalla tota la intensitat que transmet el manga original, amb una animació molt acurada i detallada tant pel que fa als personatges com als escenaris de fons.
En aquests dies en que es crema la foto del rei i es persegueix a qualsevol que gosi alçar la veu en contra del monarca, jo, em torno més (encara més) republicà. En quin país vivim?! Algú em pot dir en quin any estem? Estem al segle XXI? Estem al segle XX? o estem al segle XV? Tan se val, tots són iguals. I si et queixes, et persegueixen i t'engarjolen. Per això seré gràfic, i com que no vull que em posin a la trena, posaré de cap per'vall la foto del rei, la foto d'O rei Pelé. No en té cap culpa, però serem metafòrics. Perquè tot sembla indicar que criticar el rei és tan greu com dibuixar Mahoma.Ho haveu vist tots no? Ho haveu vist?!!! LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!
Avui jugava el barça pel plus, amb el fàstic i tufillo madrileny que això comporta. El partit de conya, i tot més o menys normal. Però cap a les acaballes del matx surt Bojan Krkic. Ja quan estava a punt de sortir, el comentarista l'anomenava Kríkitx o, el que és pitjor, Kríkis. Això ja era un moment de "Ho haveu vist!". HA! encara havia d'arribar lo "bo"...La toca Messi, la passa para Bohan...
Bohan?! Com que Bohan?! Amb J castellana! I ningú el corregia! Bohan per aquí, Bohan per allà. Vergonyós.Mata: M'he passat la nit tossint...
Virgili: Això de no fumar... no pot ser bo. Hoho (Virgili riu).
.
Seguint el tema de l'entrada anterior, podem començar a parlar de la nanotecnologia. De fet, tots sabem que ja s'està investigant. I més o menys podem saber per a que ens pot fer servei. Ara bé, el límit al que arribem amb aquesta tecnologia encara està per veure. El tema promet un avenç absolutament revolucionari. El començament d'una nova etapa per a la humanitat... si se'n podrà continuar anomenant-la així.
La nanotecnologia pot servir per a moltes coses, sobretot en el tema de la medicina. Un dels objectius més clars que té aquest món és el de la producció de nanomàquines que detectin cèl·lules cancerígenes i se les carreguin, prevenint d'aquesta manera qualsevol tipus de càncer, per incurable que sigui avui dia. I qui diu càncer diu qualsevol cosa. Ens poden servir per arreglar-nos per dintre (com els iogurts BIO, però de debò), i que és noti per fora. També ens poden servir per calmar el dolor en cas de ferides o simplement per millorar les pròpies funcions del cos, com la regeneració de teixits per exemple.
El terme va ser usat per primera vegada pel pioner de la nanotecnologia Eric Drexler al seu llibre La Nanotecnologia: L'Aparició de les Màquines de Creació ("Engines of Creation" -1986). Al capítol 4, Màquines d'Abundància, Drexler explora un aterridor escenari de creixement exponencial amb aquests acobladors:Així el primer replicador acobla una còpia en mil segons, llavors els dos replicadors n'acoblen dos més en els següents mil segons, els quatre en construeixen uns altres quatre, i els vuit en construeixen uns altres vuit. Després de deu hores, no hi ha 36 nous replicadors, sinó més de 68 milers de milions. En menys d'un dia, pesarien una tona; en menys de dos dias, sobrepassarien el pes de la terra; en unes altres quatre hores, superarien la massa del Sol i tots els planetes combinats.
El planeta on els replicants (Stargate) van desenvolupar un Goo gris....primerencs replicadors basats en acoblament podrien derrotar els més avançats organismes moderns. "Plantes" amb "fulles" no més eficients que les cel·les solars d'avui podrien deixar fora de la competència a les plantes, omplint la biosfera de fullatge no comestible. Resistents "Bacteris" omnívors podrien treure de la competència als bacteris reals: podrien disseminar-se com a pol·len bufat, replicar-se ràpidament, i reduir la biosfera a pols en qüestió de dies. Replicadors perillosos podrien fàcilment ser forts, petits, i disseminar-se massa ràpid per ser detinguts - almenys si no fem cap preparació. Tenim suficients problemes controlant virus i insectes de la fruita.Es pot dir que el "Goo gris" no necessita ser gris. Podrien ser com una planta o un bacteri. Només el resultat de la seva ecofàgia podria assemblar-se a Goo gris.
És curiós, començo a escriure aquesta entrada amb un refredat de ca l'ample. Abans de començar m'agradaria advertir-vos que no tot el que escriuré està en investigació o ho trec de fonts fiables. A vegades tiraré d'imaginació i m'endinsaré en el món de la ciència-ficció. Després ja ho podrem discutir.
Arribarà el dia en que les malalties genètiques no existiran. Bàsicament serem capaços de mirar el genoma d'una persona, comparar-lo amb un de normal i esbrinar si és passable o aquell individu tindrà malalties greus. Llavors serem capaços de modificar l'ADN a plaer per evitar malalties (de fet, també podriem modificar els color dels cabells o dels ulls, però suposarem que els nens a la carta estaran prohibits). En futur encara més llunyà potser podríem millorar l'ADN humà per a que sigui capaç de crear immunitat als virus i bacteris més freqüents. Potser fins i tot ens podríem posar un sisè dit a les mans. Crec que serem capaços de modificar l'ADN per crear superhumans, amb més capacitat mental o més força. Però això comportaria debats ètics molt seriosos, ja que estaríem forçant l'evolució.
En cas que la medicina regenerativa fos impossible o molt difícil, o simplement mirant un futur més "proper", trobaríem els mítics implants cibernètics. Que et falta una cama, doncs te'n poses una de plàstic i metall. O de silicona. El que sigui, però connectat als nervis per a respondre de la mateixa manera que una cama normal. I el mateix amb els braços i altres extremitats o òrgans. Oi que no ens és estrany pensar en un cor de cargols i plaques metal·liques? Si potser ho heu vist i tot! Qui sap si fins i tot ens podrem trasplantar el cervell o posar-nos-en un de positrònic, al més pur estil Ghost in the Shell. Però vaja, ja ens estem començant a endinsar en un tema que pot tenir entrada pròpia.
No estic gaire inspirat aquests dies, però això està a punt de canviar. Tot seguit tinc pensat començar una sèrie d'entrades (com les de les religions alternatives) enfocades en com crec que serà el futur, i com la tecnologia afectarà la medicina, la informàtica, la cultura,... No hi he pensat gaire tampoc, però crec que en puc treure una mica de suc. Després veurem si surt bé i interessa o no.S'alça el teló i és veu en Bender estirat a terra. Nom de la sèrie?
Bender-plà.
Església Maradoniana
L'Iglesia Maradoniana és una religió que rendeix culte a l'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, el seu Déu suprem. El culte ja té més de 20 mil feligresos a tot el món, entre els quals es troben Michael Owen, Ronaldinho i Juan Román Riquelme. 1961 és l'any 1 DD (Després de Diego) i marca el començament de l'era Maradoniana. 
Diego amb la copa del món.
Diego nostre que estas a les canxes. Santificada sigui la teva esquerra, vingui a nosaltres el teu futbol. Facis la teva qualitat tant al cel com a la terra. Dóna'ns avui els gols de cada dia, perdona les nostres puntades de peu, com nosaltres perdonem la màfia napolitana, no ens deixis caure en la temptació d'embrutar la pilota i lliurans d'Havelange. Diego. Unicorn Rosa Invisible
El nom d'aquesta religió ve de l'aspecte de la seva deessa, una unicorn que és, paradoxalment, invisible i rosa.
En aquesta imatge podem "veure" L'unicorni Rosa Invisible.
Els seguidors de l'URI tenen més dies sants que els de totes les religions juntes, ja que qualsevol dia sant de qualsevol religió és automàticament un dia sant de l'URI. Els dies sants són usats pels fidels per sembrar llavors de dubte i incertesa en les ments dels addictes d'altres religions. El dia més sant de l'any és el primer d'abril. És el dia que Ella suggereix que trobem un boig religiós i li diguem: "Hi ha tanta evidència per a l'existència del teu deu com n'hi ha per a l'Unicorni Rosa Invisible, per què no mires la seva pàgina web? potser aprens alguna cosa".El Pastafarisme
El pastafarisme és una religió creada per a protestar contra la decisió del Comitè d'Educació de l'Estat de Kansas de permetre que s'ensenyi el disseny intel·ligent al mateix nivell que la teoria de l'evolució.
El MEV fa que tot sembli més vell del que és en realitat. Per exemple, quan un científic realitza un procés de datat per carboni en un objecte arqueològic, podria veure que aproximadament el 75% del carboni-14 s'ha desintegrat, per emissió d'electrons, a nitrogen-14, i deduir que aquest artefacte és d'aproximadament 10.000 anys d'antiguitat, ja que la vida mitjana del carboni-14 sembla ser de 5.730 anys. Però del que el científic no s'adona, és que cada vegada que realitza el mesurament, el MEV està allà, canviant els resultats amb el seu apèndix fideuenc.
La imatge que representa la creació de l'univers, normalment mostra el Monstre, una muntanya amb tres pins, i un nan.
Quan el Capità Mosey estava al cim de la Muntanya Salsa, va rebre consell del MEV en forma de deu taules de pedra. Aquestes van ser cridades els "m'agradaria molt que no fessis" pel MEV, "Manaments" per Mosey, i "Condiments" per la seva colla pirata. Encara que originalment n'hi havia deu, dos van caure mentre Mosey baixava de la muntanya. Aquest esdeveniment "explica en part els dèbils estàndards morals dels pastafaris". Els manaments del MEV es refereixen al tractament amb la gent d'altres religions, l'adoració a Ell, la conducta sexual, i la nutrició.
Nosaltres hem de procedir, segons algunes teories, de la sopa primordial (la qual és de fideus, perquè si vas a qualsevol supermercat, la sopa que més abunda és aquesta, pel qual és la sopa essencial). Si el Gran Senyor Pastós ens va fer a imatge i a semblança seva, i de la sopa primordial és d'on se suposa que procedeix tota la vida, podem arribar a la conclusió que el Gran Senyor de los Hidrats Complexos és el nostre creador i el nostre xef. Ramén.
|
Ferran Mata |
|
Català i del Barça |
