Religions alternatives I

dijous, 30 d’agost del 2007 | | 1 comentaris |

El Pastafarisme

El pastafarisme és una religió creada per a protestar contra la decisió del Comitè d'Educació de l'Estat de Kansas de permetre que s'ensenyi el disseny intel·ligent al mateix nivell que la teoria de l'evolució.

Aquesta és una religió monoteista, el déu de la qual és el Monstre Espagueti Volador (a partir d'ara, MEV). Els seus seguidors es declaren pastafaris, els quals afirmen que han estat tocats per son apèndix fideuenc per a escampar la paraula de llur Mestre fideuenc com a única religió.


Creences:
Moltes de les creences proposades van ser elegides amb intenció de parodiar els arguments comunament usats pels defensors del disseny intel·ligent:
  • L'univers va ser creat per un Monstre d'Espagueti Volador invisible i imperceptible. Totes les evidències que erròniament recolzen l'evolució han estat implantades intencionadament per aquest ésser.
  • El MEV fa que tot sembli més vell del que és en realitat. Per exemple, quan un científic realitza un procés de datat per carboni en un objecte arqueològic, podria veure que aproximadament el 75% del carboni-14 s'ha desintegrat, per emissió d'electrons, a nitrogen-14, i deduir que aquest artefacte és d'aproximadament 10.000 anys d'antiguitat, ja que la vida mitjana del carboni-14 sembla ser de 5.730 anys. Però del que el científic no s'adona, és que cada vegada que realitza el mesurament, el MEV està allà, canviant els resultats amb el seu apèndix fideuenc.
  • Encara que el MEV té un nom, aquest és tan bonic i difícil de pronunciar que no només mata a qualsevol que ho intenti, sinó també a tot ser dins d'un radi de 6,0534 quilòmetres. Aquest radi es duplica quan un tracta d'escriure o mecanografiar el seu nom. Això es va fer a propòsit del MEV només per entretenir-se.
  • L'escalfament global, els terratrèmols, els huracans i altres desastres naturals són conseqüència directa que des dels anys 1800 ha disminuït el nombre de pirates. Ho podem veure en un gràfic que demostra la correlació inversa entre la quantitat de pirates i les temperatures mundials. Aquest component de la teoria accentua la fal·làcia lògica esgrimida pels creacionistes de que la correlació implica causa.
  • El símbol principal és una creu, que en comptes de tenir un Jesús crucificat, té una forquilla per menjar espaguetis.
  • Les oracions a Ell han d'acabar sempre amb la paraula Ramén en comptes de Amén. Ramen és un tipus de fideu japonès.
  • La creença Pastafari del cel posa èmfasi en aquests dos punts:
    • Té volcans de birra fins on arriba la vista.
    • Té una fàbrica de nudistes.
La imatge que representa la creació de l'univers, normalment mostra el Monstre, una muntanya amb tres pins, i un nan.

Codi de conducta:
  • El monstre continua guiant invisiblement la conducta de cada ser humà (creient o no) per mitjà dels seus apèndixs fideuencs.
  • Els pastafaris vesteixen completament amb roba de pirata.

El Capità Mosey i els vuit M'agradaria molt que no fessis...
Quan el Capità Mosey estava al cim de la Muntanya Salsa, va rebre consell del MEV en forma de deu taules de pedra. Aquestes van ser cridades els "m'agradaria molt que no fessis" pel MEV, "Manaments" per Mosey, i "Condiments" per la seva colla pirata. Encara que originalment n'hi havia deu, dos van caure mentre Mosey baixava de la muntanya. Aquest esdeveniment "explica en part els dèbils estàndards morals dels pastafaris". Els manaments del MEV es refereixen al tractament amb la gent d'altres religions, l'adoració a Ell, la conducta sexual, i la nutrició.
  1. M'agradaria molt que no actuessis com un imbècil beat que es cregui millor que els altres quan descriguis la meva fideuenca santedat. Si alguns no creuen en mi, està bé. Seriosament, no sóc tan vanitós. A part, això no és sobre ells, així que no canviïs el tema.
  2. M'agradaria molt que no fessis servir la meva existència com a mitjà d'oprimir, subjugar, castigar, i/o, bé, ser dolent amb els altres. Jo no requereixo sacrificis, i la puresa és per a l'aigua potable, no per a la gent.
  3. M'agradaria molt que no jutgessis les persones per com es veuen, o com es vesteixen, o la manera com parlen, o, bé, simplement sigues bo, d'acord? Ah, i que els entri això al cap: dona = persona, home = persona, Samey = Samey. Cap no és millor que l'altre, llevat que parlem de moda.
  4. M'agradaria molt que no tinguessis una conducta que t'ofengui a tu mateix/a, o al teu company/a voluntari/a de maduresa mental. Quant a qualsevol que vulgui discutir, ho poden fer, llevat que el trobin ofensiu, en el cas del qual poden apagar el televisor i sortir a caminar, per variar.
  5. M'agradaria molt que no desafiessis les idees fanàtiques, misògines, i d'odi d'altres amb l'estómac buit. Menja, després ves rere els p********.
  6. M'agradaria molt que no construïssis esglésies/temples/mesquites/santuaris multimilionaris a la meva fideuenca santedat quan els diners podrien ser millor gastats (tu elegeixes):
    1. Acabar amb la pobresa.
    2. Curar malalties.
    3. Viure en pau, estimar amb passió, i abaixar el cost del cable.

    Potser sigui un ésser omnipresent de carbohidrats complexos, però gaudeixo de les coses senzilles de la vida. Jo ho sé, jo SÓC el creador.
  7. M'agradaria molt que no anessis per allà explicant-li a la gent que et parlo. No ets tan interessant. Deixa de ser narcisista. Ja et vaig dir que estimessis el teu proïsme, no saps rebre indirectes?
  8. M'agradaria molt que no fessis als altres el que t'agradaria que et fessin, en especial si estan interessats en, eh, coses que fan servir molt cuir/lubricant/Las Vegas. No obstant, si a l'altra persona també li interessa (conforme a #4), llavors gaudeixin, treguin fotos, i per l'amor de Mike, feu servir un PRESERVATIU! De debò, és un tros de goma. Si no volgués que se sentís bé quan ho fas, hauria afegit punxes, o una cosa així.

Beneficis de la conversió:
  • Els pastafaris tenen una moral laxa, com els espagueti que adoren.
  • Tots els divendres són festa.
  • Al cel, trobaràs un volcà de cervesa i una fàbrica de nudistes.

Cites:
  • Nosaltres hem de procedir, segons algunes teories, de la sopa primordial (la qual és de fideus, perquè si vas a qualsevol supermercat, la sopa que més abunda és aquesta, pel qual és la sopa essencial). Si el Gran Senyor Pastós ens va fer a imatge i a semblança seva, i de la sopa primordial és d'on se suposa que procedeix tota la vida, podem arribar a la conclusió que el Gran Senyor de los Hidrats Complexos és el nostre creador i el nostre xef. Ramén.
  • Els espaguetis són ones i podria ser que no existís una teoria de cordes, sinó una teoria d'espaguetis, amb la qual, el MEV seria la teoria d'unificació que la ciència estava esperant. Quant als macarrons, jo diria que són els forats negres de l'univers de Carbohidrats i les pastes amb forma de membre viril, sens dubte, icones de la fertilitat. Rámen.

Font: Viquipèdia (en castellà).
.

La ciutat piràmide

divendres, 24 d’agost del 2007 | | 1 comentaris |

Tots sabem que a Tòquio ja no saben on construir, no queda lloc. Segur? Doncs es veu que no. A algun il·luminat se li va ocórrer que, si no es pots construir pels costats ho podrien provar cap amunt. És a dir, construir un rascacels. I ara bé quan sorprèn. No és tracta de construir un edifici altíssim com el Burj Dubai (818m), sinó una piràmide que convertiria aquest últim en un miserable escuradents.

Estic parlant del X-Seed 4000 una piràmide que faria 4 kilòmetres d'alçada, amb una base de 6 kilòmetres d'ample, 800 pisos i una capacitat per a 1.000.000 de persones. El seu preu s'estima entre els 300.000.000.000€ fins els 900.000.000.000€. S'aixecaria a la mateixa badia de Tòquio, és a dir, sobre el mar. Seria 700 metres més alt que el mític Mont Fuji.

El Burj Dubai serà l'edifici més alt del món l'any 2008, farà 818 metres.

És tan gran i tan alt que és fa imprescindible la regulació de la pressió de l'aire i la temperatura. S'utilitzaria energia solar per controlar aquests paràmetres. A més, ha d'estar preparadíssim per resistir els constants atacs de la naturalesa sobre el Japó.

Seria un edifici arcolòogic, és a dir, una ciutat en si mateix. Tindria depuració de residus, generació d'energia, transport, distribució, seguretat,... A més d'immensos jardins, centres comercials, laboratoris de recerca,...

Us imagineu uns jardins així?

Sembla ciència ficció, però el projecte existeix. El temps dirà si es tira endavant o és una animalada.

Font: NeoTeo.
.

El llit quàntic

dijous, 23 d’agost del 2007 | | 0 comentaris |

Aquests dies estic sol a casa. Mons pares estan fora, de vacances. El cas és que estava dinant a cals avis quan l'àvia em diu: "Ja et fas el llit ara que estàs sol?". El primer que se m'ha passat pel cap ha estat (sense dir-li realment, només pensat): "Collons, iaia, fa 3 anys que visc sol a Tarragona i m'ho preguntes ara que estic de vacances?". Però vaja, no és per aquí per on vull enfocar aquesta entrada. Anem al grà.

Primer cal conèixer la paradoxa del gat de Schrödinger (extret de Viquipèdia):
El gat de Schrödinger o la paradoxa del gat és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger per tal d'il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.

L'experiment es basa en ficar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger una quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de que almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de que no es desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d’un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el principi d'incertesa que s’aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d’obrir la caixa, el propi fet de l’observació modifica l’estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Tenint en compte aquesta teoria, he desenvolupat la teoria del llit quàntic. És a dir, jo em llevo pel matí i el llit està desfet. Vaig a dinar a cals avis i l'àvia em pregunta si el tinc fet o no. En aquest moment encara no us he dit si el tinc fet o no, per tant, és un objecte indeterminat. De fet, si us dic que el tinc fet o no, us ho haureu de creure (o no). El cas és que no teniu res més a que agafar-vos.
  • Si em creieu, que el tinc fet, us puc haver mentit i el llit continua sent un objecte indeterminat (perquè vosaltres seguiu sense saber com està realment).
  • Si no em creieu estareu en dubte, puc haver dit una mentida, certament, però també puc haver dit la veritat. De fet, també hauria pogut dir que els crancs creuen que les piràmides les van construir els americans, i això no canviaria el fet de que el llit estigués fet o no. El llit continua indeterminat.
Fer el llit a l'estiu és força simple, al cap i a la fi només cal estirar el llençol, però tinc coses més importants a fer, com mirar el pas dels núvols pel cel, les descàrregues de l'emule o el plus codificat.

Al cap i a la fi, si no sou observadors del llit, no sabreu el seu estat, per tant, estarà fet i desfet al mateix temps.

Vosaltres com creieu que el tinc ara? Qui sap...


Anècdota: La paradoxa ha estat objecte de tanta controvèrsia (i de discussió no només científica, sinó fins i tot filosòfica) que Stephen Hawking va arribar a afirmar que "cada vegada que escolto parlar d'aquest gat, començo a treure la meva pistola".
.

Monòleg ateu

dilluns, 20 d’agost del 2007 | | 2 comentaris |

No sé si havia rigut mai tant amb un monòleg. És realment genial, a més de desmuntar la gran farsa de la religió. Genial.

30 milions d'euros

diumenge, 19 d’agost del 2007 | | 0 comentaris |

Avui ha tornat a perdre el Madrid. Notícia? no, la situació ja és normal. El que sorprèn és que una de les causes d'això sigui un jugador, Pepe, que va costar 30 milions d'euros. Al principi ningú sabia qui era, ara tots sabem que és un arreplegat que ha costat molts milions, 30 per ser exactes. Pepe (a partir d'ara 30 milions d'euros) és un defensa central que segueix l'estela de Samuel "el muro", i de Woodgate.

A mi em fa gràcia veure perdre al Madrid, per això de tant en tant el miro. Avui ha jugat la final de la Supercopa d'aspanya. A perdut, a casa, li han fotut 5 gols, han expulsat a 30 milions d'euros. El Madrid juga a la defensa amb un paio que ha costat 30 milions d'euros i un altre que, diuen, és el millor del món, i no obstant, estan caient tants gols que en comptes del Madrid sembla que jugui un equip de pati d'escola.

Pepe, 30 milions d'euros. Recordeu la dada, pot portar molta felicitat a la gent antimadridista.
.

Pringat de torn

dilluns, 13 d’agost del 2007 | | 2 comentaris |

Els que sabem d'informàtica a vegades hem de resoldre els problemes dels amics, sovint són coses que un nen de 3 anys sabria resoldre. Però no, toca pringar i anar a ca l'amic a ensenyar-li a fer dos clics. Doncs aquí teniu un gag-paròdia amb molt bon humor britànic (crec que l'idioma és norueg):


No som res!

divendres, 10 d’agost del 2007 | | 0 comentaris |

Dos videos, un per entendre les mides i un altre per entendre les distàncies:



Vendetta

dijous, 9 d’agost del 2007 | | 0 comentaris |

Era mitjanit i feia mitja hora que m'havia estirat al llit. Lluny de poder adormir-me vaig notar com em començava a picar tot el cos. Deu minuts més tard hi vaig caure: "un puto mosquit". Vaig obrir el llum i el vaig estar buscant una bona estona... en va. De manera que vaig decidir utilitzar la força bruta: l'insecticida. Vaig ruixar l'habitació, el passadís i el menjador, per si les mosques (o el mosquit, més concretament). I esperant a que fes efecte me'n vaig anar a mirar una capítol de Padre de familia a l'ordinador. Peter Griffin si que hagués sabut acabar amb el maleït insecte, però jo no estava per incendiar el pis, en aquell moment no tenia llumins i l'únic encenedor que vaig trobar no tenia gas. Sort pels veïns.

Quan es va acabar el capítol de Padre de familia vaig tornar a la recerca del mosquit, aquest cop buscant més per terra que per les parets. Però no hi havia manera. Després d'una bona estona vaig tornar al llit amb l'esperança de que l'insecticida hagués fet la seva feina. Però el fet de no haver trobat el mosquit em va provocar una certa paranoia. Això, juntament amb la picor de les múltiples picades i de la calor, em va dificultar el son. Al final em vaig adormir.

Aquest matí, ja sense pensar-hi, he trobat el culpable mort el passadís. Abans de recollir-lo i llençar-lo a la brossa li he dit:
ZAS! en toda la boca!
M'he quedat a gust.
.

El nintendo

dimarts, 7 d’agost del 2007 | | 2 comentaris |

Doncs al principi em feia gràcia, després ja m'ha fet llàstima:


Qualsevol diria que qui està posseït pel mateix diable és aquest home. Un personatge encegat pel catolicisme que no sap de què parla, que es pren literalment els reversos de les caràtules de videojocs (a partir d'ara: nintendos). El fanatisme no és bo. No ho pot ser. Aquest paio està realment malalt, només fa falta sentir-lo per comprendre realment fins on pot arribar la religió. És tant exagerat que resulta divertit, hilarant. Sembla la típica paròdia en contra dels nintendos.
I la forma de parlar que té aquest home? No us recordo el típic líder sud-americà? No sembla que parli Chávez? No sé si convenç la gent que té al davant, però si aquests se'l creuen, certament tenen el coeficient intel·lectual d'un legionario. No pot ser que hi hagi gent així en aquest món. Així no pot anar bé la cosa. I, malauradament, aquesta gent té molt poder als EEUU, que és el país més poderós del món.

Espero que les noves generacions tinguin més vista i aconsegueixin veure el món, perquè ara per ara no veuen més que una paret d'ombres, com explicava Plató al mite de la caverna.

Per cert, hi ha més vídeos d'aquest personatge, aquest cop acusant a Disney de pornografia infantil a la Sirenita o trobant significats diabòlics a 101 dàlmates o Hercules. Si us fa més gràcia que no pas llàstima li podeu donar un cop d'ull buscant per Youtube. I si no us fa gràcia, també us ho podeu mirar, i almenys sabreu com pensa aquesta gent.


Un tros de fill

diumenge, 5 d’agost del 2007 | | 0 comentaris |

Aquest matí m'he passat per la web de l'sport i m'he trobat un article que parlava sobre Deco i el seu 4t fill. 4t fill? bé, potser no, qui sap...

(clic a la imatge per ampliar)

Imaginar-se un quart de nadó no té preu. Com seria? Un cap i un braç? Potser la pregunta clau hauria de ser: Aquesta gent llegeix el que escriu?
.

Star Trek XI

dissabte, 4 d’agost del 2007 | | 1 comentaris |

M'acabo d'assabentar de qui serà el protagonista de la nova pel·lícula d'Star Trek: Zachary Quinto (Sylar a Heroes). La pel·licula, que a més d'aquest gran actor que es posarà a la pell del mític Spock serà dirigida pel semidéu J.J. Abrams (Lost, Alias, Mission: Impossible III,...), promet tornar la saga a la primera plana del panorama mundial de ciència ficció.
Això sí, de moment haurem d'esperar fins finals del 2008 per poder-la gaudir.


Jailhouse pop

| | 0 comentaris |

Ho heu vist tos no?!
Segur que sí, ha sortit a per les notícies, els diaris,...

Mentre aquí a Catalunya el presoners se'ns amunteguen a les presons, a Filipines ballen. Filipant.
El video és molt bo, sobren les paraules.


Camions de bombers

dijous, 2 d’agost del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 2 comentaris |

Estava mirant Padre de familia, i aquest gag m'ha fet un munt de gràcia. Absolutament genial.