Ens ataquen

Sóc pastafari, les coses clares. I ve de lluny, ja a 3r d'EGB tenia "problemes" perquè no em deixava manipular per aquests pocavergonyes. Al cap i a la fi sóc una butxaca menys d'on treure diners (i qui digui que l'església no és una màfia és un miserable).
Aquí la imatge:

Encara sort que sempre he preferit la raó a la fe. Si em diuen alguna cosa, que hi hagi proves darrere. Perquè que em vinguin amb un "Ho diu la Biblia"... n'hi ha per riure-se'n a la cara, perquè això no s'aguanta per enlloc. S'ha d'estar tarat.

Ja fa 11 mesos i mig que ha començat la campanya nadalenca, concretament des de reis (mags) de l'any passat. Però és per aquestes dates que la publicitat es torna fotudament agressiva. D'entre el munt de productes que es venen per nadal m'agradaria comentar un en especial. Es tracta de... les nines BRATZ! HO HAVEU VIST!

Sí, clar que ho haveu vist. Són aquelles nines amb pinta de puta de carrer, pintades i repintades com si s'haguessin deixat un paquet de plastidecors o de ceres manlay (eren manlay les que fèiem servir quan anàvem al cole?).
Veient l'anunci veig que es fa apologia del consumisme desmesurat, fashion victimisme, i un clar missatge: "O ets com nosaltres o no ets ningú", tan identificatiu de la societat nord-americana.

Amb les Barbies ja en teníem prou i de sobres (més de sobres que prou). No ens fa falta més fúcsies, roses i rojos clars (oh espera, ja hi ha un color per al roig clar). No us hi heu fixat en els anuncis de nines? fan taaan mal als ulls que es fa necessari treure el cap per la finestra i respirar una mica d'aire fresc (eventualment també podeu vomitar per culpa de l'ingent quantitat de ninots que "fan caca" i "vomiten").


Bé, per avui ja n'hi ha prou, però la quantitat de material que aquest tipus de publicitat ofereix al panorama blocaire farà que, irremeiablement, escriga, ben aviat, més disbarats sobre el tema.
.

L'altre dia vaig començar a mirar The IT Crowd. Una sèrie britànica amb un humor molt britànic, ja sabeu, exageracions a mansalva. La sèire es centra en les animalades que fan els membres del departament d'informàtica d'una empresa londinenca.

• Roy és un dropo que soluciona el 99% de la seva feina amb dues preguntes: "Has provat d'apagar-lo i tornar-lo a encendre?" i "Has mirat si està endollat?".
• Els amplis i complexos coneixements d'en Moss per a totes les qüestions tècniques es reflecteixen en uns suggeriments tan exactes com indesxifrables; a més, demostra molt poca capacitat per enfrontar-se a temes tan quotidians com apagar un petit incendi o matar una aranya.
• Jen és nova a la companyia, nomenada responsable de l'àrea de forma accidental pel seu cap, el Sr. Denholm, malgrat el seu desconeixement sobre ordinadors o tecnologia en general.

En els capítols d'aquesta sèrie podem trobar detallets que, de conèixer el tema, poden fer força gràcia. Aquí en teniu un exemple:

I un graaaaaan moment de la sèrie. Segur que sabeu què s'està parodiant: