Ens ataquen

Nota mental

2009-09-04T22:28:00.001+01:00

Si mai obro un nou bloc es dirà:

Classes pràctiques de hara-kiri

Insults en català

2009-01-22T22:46:00.013+01:00

Avui toca parlar d'una de les coses més interessants de la nostra llengua: els insults.

En qualsevol altre idioma insultar és de mala gent, és malsonant, és de fills de puta,... en català, és un art. Tot seguit us deixo amb alguns exemples que tothom coneix però que no fa servir ningú (o que no surten de TV3):

Carallot: un dels meus preferits i, a més, sona fort (com ha de ser).

Xitxarel·lo, baliga-balaga: També són dels meus preferits. Amb Xitxarel·lo pots quedar com un home i continuar tenint dignitat Si li solteu baliga-balaga a algú vigileu no se'n foti de vosaltres a la cara. Hi ha un cert risc, o quedes com un beneit o com un erudit.

Gamarús: No sé per què, però associo aquesta paraula amb el gegant de Doraemon... serà que ho diria molt, o li deien a ell.

Ximple, beneit, badoc: No són tant estranyes per les sento poc. A veure si espavil·lem i comencem a tractar a la gent amb aquests adjectius en comptes de di'ls-hi "gilipolles".

Tros d'ase, tros de quòniam: També les trobo brillants. Sobretot tros de quòniam. Solta-li a algú això i et quedes amb ell (a no ser, està clar, que contraataqui amb un "doncs tu ets un tros de baliga-balaga", llavors guanya ell).

Babau: Es pot utilitzar també quan no es fan imitacions dels famosos corbs que sortien a Arare.

Capsigrany: Oi que sona bé?

Altres: Galifardeu, bordegàs, tòtil, Borinot, bergant, brètol, pallús, curt de gambals, malxinat, pocavergonya, meuca, nyicris, estaquirot, llondro,...

Notícies de cinema

2009-01-17T17:23:00.010+01:00

Començaré amb una notícia que ja es veia a venir i que fa temps que en vaig escriure els rumors per aquí: Queda confirmada la pel·lícula de Cowboy Bebop (produïda per la FOX) amb Keanu Reeves fent de Spike Spiegel. Tot i que no sóc massa fan de Neo ja se'm fa la boca aigua i se'm farà difícil aguantar el "mono" fins el 2010 per veure'n el resultat.

L'altra notícia és agredolça: Hi haurà pel·lícula de la saga "La Fundació" d'Isaac Asimov. La mala notícia és que la dirigirà... Roland Emmerich. Així he reaccionat:

Si ja em semblava difícil portar aquesta saga al cine, amb Emmerich ja ho veig impossible. Quasi que prefereixo veure una "Sci-fi movie" o alguna peli d'Uwe Bol abans que "La Fundació" d'Emmerich (sí, d'aquest tipus de pel·lícules que es barallen per entrar al Bottom 100 d'IMDb).

Per acabar falta dir que també hi haurà pel·lícules per al 2010-2011 d'"Akira" i "Ghost in the Shell".

~~PD: Un detall sobre Akira que pel que es veu ja s'ha confirmat. Leonardo Di Caprio farà de Kaneda i Joseph Gordon-Levitt farà de Tetsuo. No crec que sigui una mala elecció, pot sortir bé.~~

EDIT: Com ha dit el Hawkins en un comentari, el senyor Di Caprio no farà de Kaneda a Akira, simplement és limitarà a produir. De la mateixa manera, no espereu veure a Gordon-Levitt fent de Tetsuo. El Hawkins també ens fa saber que el mateix Di Caprio també produirà una peli de Ninja Scroll.
.

Tira còmica

2009-01-17T16:43:00.007+01:00

He tingut una idea la brillantor de la qual qualificareu vosaltres. En cas que sigui dolenta sempre podré dir que se'm va acudir al lavabo:

Chuck Norris va comptar fins a infinit, dos cops.

Trias imitant-se a ell mateix

2009-01-08T23:16:00.007+01:00

Ahir, mentre tornava a casa de la feina escoltant la ràdio, em va passar una cosa, direm, xocant. Portaven cinc minuts d'entrevista a Xavier Trias quan em vaig adonar que era ell de debò i no el seu alter ego a Polònia/Minoria. Quan ho vaig veure se'm van posar els pèls de punta com qui va begut i es troba els mossos de cara. AQUEST HOME S'IMITA A ELL MATEIX!!!

Sembla mentdia, però diria que el real parla fins i tot de manera més exagerada que el fals. És com si el de Polònia parles vocalitzes més per tal de no exagerar-lo massa (Fet clarament oposat al que precisament fan els actors del programa). La manera de parlar de Xavier Trias és una mescla de borratxera i persona que s'acaba de llevar de bon matí... i amb un toquet de J.M. Serrat. Tot un personatge aquest Trias!

És negre!

2009-01-03T22:15:00.009+01:00

Sí, com posa al títol, avui ~~Déu~~ Chuck Norris és negre. Demà ja ho veurem, però avui és fotudament negre.

I a més és del Barça

I si torno?

2009-01-01T23:00:00.004+01:00

Fa temps que no escric una puta merda per aquí. Igualment els últims escrits els trobava força dolents i de la crema només salvo l'últim. Que trobo genial ("-Dropo! Cabró! si són tres putes línies sortides d'una conversa espontània del missatger! -Vale sí, però era una conversa amb un paio de Valls i això té mèrit").

Això no és un propòsit d'any nou ni hòsties, simplement em van convèncer per tornar-lo a obrir... i a veure què en surt.

I ara una bomba censurada: "Mori el Pelé!"

Ens ataquen... o què?!

2008-10-10T21:44:00.001+01:00

(22:43:19) Sergi: xeic, ja no ens ataquen?
(22:43:27) El monstre espagueti volador: no, estan en crisi
(22:43:33) Sergi: cagun dena

El món al revés...

2008-09-13T12:56:00.004+01:00

Ho han tornat a fer! Estan bojos aquests catòlics! El papa Benet XVI aconsella als seus fidels defugir de la cobdícia i l'amor als diners. Au vinga home! Els hi hauria de caure la cara de vergonya! Els més lladres del món, la mafia més ben muntada... i solten això! És indignant, el papa cada cop que obre la boca llença verí. I el més trist és que hi haurà gent que els seguirà.

Per cert, tinc un dubte. Perquè el Papa sempre va protegit dins el Papamòbil? No el protegeix Déu? oh, espera...
.

Els dimarts, el pitjor dia de la setmana

2008-09-03T19:38:00.003+01:00

Els dimarts són el pitjor dia de la setmana, i tinc una teoria per arribar a aquesta conclusió. És aquesta:

El dilluns: Encara queda tota la setmana per endavant, però vens del cap de setmana ben descansat.
El dimarts: Ja estàs cansat del dilluns i encara et queda un bon tros de setmana per endavant, no hi ha res que el salvi.
El dimecres: És al mig de lo que anomenem "setmana laboral", entre el dilluns i el divendres. Ja portem dos dies de feina, però el cap de setmana és més a prop.
El dijous: Els dijous em cauen bé, no sé per què. A més, estan al costat del divendres, que és un gran dia.
El divendres: Aquest té mig dolent i mig dia bo. A més, comencem la jornada sabent que és la última.
El dissabte: És festa. És el millor dia de la setmana. No hi ha res del que preocupar-se, ni pel proper dia, el diumenge.
El diumenge: És festa. No és tan bo com el diumenge, perquè està al costat del dilluns i si has de fer alguna cosa el dilluns, potser et toca preparar-la el diumenge.

Ahir va sortir el Google Chrome i avui a la feina tothom estava que no cagava amb el tema (jo el primer). Va molt bé, però encara el veig una mica verd.
.

Cúmul de despropòsits

2008-08-22T23:26:00.004+01:00

És Michael Phelps el primer en aconsegui vuit medalles d'or en uns Jocs Olímpics? Segons Willie Oviedo, el comentarista, no. Ho va aconseguir Micheal Phelps al jocs de Munich 72, davant de, ni més ni menys, que Hitler. Això és fotre la pota, sí senyor.

Font: Microsiervos
.

L'home que es contestava a si mateix

2008-08-12T17:25:00.002+01:00

Extret d'un programa de ràdio on un paio diu tenir proves de l'existència de Déu. Òbviament no són proves de res i ell mateix se les carrega:

Notícies sobre pel·lícules: Anime

2008-08-03T15:27:00.006+01:00

Mentre ens mengem les ungles contant els dies que falten per a l'estrena de "El caballero oscuo", l'indústria cinematogràfica ens dóna unes quantes raons per continuar mengant-nos els dits fins a l'arrel (després vindran les desilusions, però de moment pinta mooolt bé la cosa). Aquestes són les raons:

Akira:
Aquesta no us l'esperàveu eh? Comencem forts. Doncs es veu que els senyors de Hollywood per fi adaptaran en carn i òssos el fenòmen de l'anime per excel·lència. La pel·lícula de Katsuhiro Otomo que va aconseguir que el món sencer es comencés a interessar per les produccions d'animació japonesa. Una super-producció que 20 anys després encara sorprèn i que no passa mai de moda. I ara lo que interessa: Akira seran no un, sinó dos llargmetratges dirigits per un tal Ruairi Robinson (nominat a un Oscar l'any 2002 pel curtmetratge Fifty Percent Grey). No el coneix ni sa mare a aquest home, però al productor si, a aquest el coneixem tots: Leonardo DiCaprio. Sorpenent, no? Doncs podria acabar fent de Kaneda i tot. De moment només l'han anunciat, encara no hi ha res segur, però tot apunta que la podrem veure l'estiu de l'any que ve.

Fitxa a IMDb: Akira

Cowboy Bebop:
Aquesta també us sorprendrà. La Fox s'ha fet amb els drets del cowboy de l'espai i tenen intenció de fer-ne una superproducció en la que s'hi deixarien una pasta. El productor és Erwin Stoff (“The day the Earth stood still”, “Soy leyenda”, “La casa del lago”, “Constantine”). Podem veure que aquest paio s'hi deixa pasta, però no és que siguin grans pel·lícules... bé, el temps dirà que en surt de tot això. No obstant ja ha dit que intentarà respectar en tot el possible l'obra original. De moment l'actor que té més números per fer d'Spike Spigel és... Keanu R eeves (no em sorprèn tenint en compte el lligam entre l'actor i el productor, si us hi fixeu veureu que Neo ha protagonitzat tres de les quatre pel·lícules que he esmentat anteriorment). A l'igual que DiCaprio amb Akira, Reeves amb Cowboy Bebop queda... estrany, però pot funcionar. S'espera que surti per al 2010, però encara no tenen ni decidit el director, de manera que n'hi ha per a llarg i potser ens haurem d'esperar al 2011.

Fitxa a IMDb: Cowboy Bebop

Àngel de combat:
Aquest projecte potser ja el coneixieu alguns. Es tracta del remake de Gunnm conegut a terres catalanes com Alita, àngel de combat (la van fer fa temps, a les nits d'anime del C33). El dirigirà un tal James Cameron (“Titanic”, “Terminator II: Judgment day”, “Aliens”), que ja ha confessat més d'un cop que és un friki de cap a peus. Pel que es veu estarà rodada en un revolucionari sistema 3D (dels que surten de la pantalla) que el mateix Cameron ja haurà fet servir a Avatar. Encara està en pre-producció i hauria de sortir a finals del 2009. Malauradament, la mateixa Avatar s'ha retrassat i això pot provocar que Battle Angel també ho faci fins ben entrat el 2010.

Fitxa a IMDb: Battle Angel

Religulous

2008-06-11T22:39:00.004+01:00

Tràiler de la pel·lícula documental dirigida per Larry Charles (Borat), amb el còmic Bill Maher. Tracta de deixar en ridícul el pensament religiós i alhora fer-nos veure com n'és de perillós.
Amb aquesta mateixa temàtica us parlaré demà (si tinc temps) de Richard Dawkins, un paio que es dedica a estudiar el tema.

Anàlisi de la no-notícia.

2008-06-09T23:47:00.002+01:00

Últimament llegeixo sovint el el 3cat24.cat. És un lloc força complet, en català, amb el seu puntet 2.0,... però al final resulta ser com tots. Es deixen enganyar fàcilment per qualsevol personatge. A vegades penso que algú els hi hauria d'ensenyar periodisme als periodistes.

Anem a lo que anem: La pirateria provoca pèrdues de 800 milions d'euros al sector audiovisual. I ara analitzem aquesta notícia de tot just un, UN, paràgraf.

Comencem amb el titular: pèrdues de 800 milions d'euros... home, a veure, jo tenia entès que per perdre una cosa, abans l'has de tenir, l'has d'haver guanyat. Aquí el cas és que aquest 800 milions d'euros no han estat perduts, sinó que no han estat guanyats, que és molt diferent. A més, d'on surt la xifra? Se l'han tret del barret? Què han sumat per a que els hi surtin 800 milions d'euros? A mi això em fa l'efecte que han dit: -"Ei, què posem?" -"Posa-hi alguna xifra grossa, que sembli important". Penós.

Endinsant-nos en la notícia veiem que tal barbaritat l'han dit els senyors de Filmax. Home, molt objectius no seran... Jo també podria sortir anunciant que per culpa d'aquesta gent tenim pel·lícules a 25€ que són una puta merda. Però seria una opinió subjectiva. Compartida, però subjectiva al cap i a la fi. I aquí és quan m'empipo més amb el redactor de la notícia. A veure, si això ho diu Filmax, posa-ho al títular i que quadi clar! Tal que així: "Filmax diu que la pirateria provoca pèrdues de 800 milions d'euros al sector audiovisual". Així tots sabem que ja no cal ni llegir-la. Però és que si no ho posen així, dóna lloc a confusió, i la gent ignorant (que no són pocs) s'ho creu. Collons, si fins i tot sembla que tal afirmació hagi sortit d'algun estudi seriós! Au va home!

Dues línies més avall ens adonem que les descarregues per internet són il·legals. Vaja, doncs ja puc tirar cap a comissaria. Ho haveu vist?! La mare que us va parir! Abans d'anar tractant de lladre a tot quisqui, que tal si ens informem una mica? La compartició de fitxers amb copyright a Internet no és il·legal si és fa sense ànim de lucre. A més, segur que el periodista tenia l'emule encès mentre redactava la barbaritat de cacau mental que aquesta ~~mala~~ gent havia aconseguit ficar-li al cap.

Per acabar veiem que el president de Filmax es mostra preocupat per la davallada d'espectadors a les sales de cine. I jo em mostro preocupat per la davallada de qualitat de les pel·lícules que fan en aquestes mateixes sales de cine, no et fot! Per començar, jo només tinc accés a un cinema, amb 6 sales. Eventualment fan alguna cosa decent, molt eventualment, i llavors hi vaig. No tinc cap problema en pagar 5 euros per veure una pelicula si se'ls val. Però això no passa gaire sovint. A més, encara no ha arribat el dia que en aquest únic multisales al que tinc accés facin un pel·lícula doblada en la meva llengua, que és de fet la que es parla (o s'hauria de parlar) al territori on fot a estar el maleït cinema. Una mica estrany tot plegat no? Doncs així és el país on vivim.

Un últim apunt, a l'última frase diuen: "...han acusat les operadores de telecomunicacions de fomentar de forma indirecta l'ús il·legal de la xarxa." Espera, que m'aguanto el riure... HAHAHAHA (no, no he pogut aguantar-lo). Serà per la velocitat que ofereixen! Quins collons, estem a la puta cua del món i tenen els pebrots de dir tal bestiesa.

Podriu-vos, tant els uns per contaminació informativa (i ja no entro en el tema de cuidar dels consumidors dels seus productes) com els altres per creure-se-la sense més ni més.

Si en feia de temps que no escrivia tant.
.

El informàtics. Pobres desgraciats

2008-05-28T22:46:00.002+01:00

Esquetx del programa "Vaya semanita" de la televisió basca:

1GB fa 20 anys.

2008-05-26T13:54:00.006+01:00

Aquesta és una imatge d'un dispositiu d'emmagatzematge d'1 GigaByte fa 20 anys, amb una targeta SD actual. No sé si aquesta foto deu tenir ja un parell d'anys o què, però les MicroSD són encara més petites. De fet, ja tenim targetes MicroSD de 4GB. Potser no l'han posat a la imatge perquè ja ni es veuria.

Com a curiositat us diré que el meu primer ordinador tenia un disc dur d'1GB. Ara el giga el porto al mòbil...

1GB fa 20 anys i una targeta SD d'1GB actual (o un pèl desfasada i tot)

Weezer, un homenatge a Youtube.

2008-05-25T00:00:00.002+01:00

Els Weezer s'han currat un videoclip que homenatja tots aquells personatges que hem anat veient per Youtube des que aquest va néixer. Segur que alguns dels que apareixen ja els haveu vist. Fins i tot hi ha aquell que tenia els dits pintats al ritme de Harder Better Faster Stronger dels Daft Punk i que després Telefònica va plagiar de manera descarada. O el ninja que intenta fer un triple salt mortal enrere carpat... i cau estrepitosament.

Weezer - Pork and Beans

Perdona, qui?

2008-05-14T09:05:00.001+01:00

No us perdeu l'últim moment, és genial:

Ho haveu vist?! 2.0

2008-05-11T20:01:00.003+01:00

Es veu que al Francisco li han trobat parella. Són tal per a qual.

Dificultat relativa

2008-04-24T21:47:00.006+01:00

M'estava passejant per Barrapunto, llegint els comentaris de la gent a lo que és la notícia (informàtica) del dia: El llençament d'Ubuntu 8.04, quan m'he topat amb un paio que contestava a un altre que deia que si Linux és difícil de fer anar i tal. Aquest senyor a respost amb aquesta perla:

¿Linux difícil? Y qué me dices de mantener un PC con W$, con 1 o 2 antivirus versión demo que ya han caducado, con un firewall que cada vez que instalas un programa protesta, con un disco duro en el que cada vez, sin que sepas por qué, queda menos espacio libre, un sistema operativo que con el paso del tiempo se enlentece, que para instalar codecs para ver divx hay entrar en unas páginas donde salen pop ups por todos lados de casinos, donde si necesitas un programa o te lo copian o debes gastarte un precio cercano a la mitad de lo que vale tu ordenador, y donde quieras o no, antes de 2 años te verás forzado a formatear tu ordenador y a reinstalar todo, pues el PC ya no será usable, por la basura que en el se habrá acumulado y por lo corrompido que habrá llegado a estar el sistema.

Genial manera de contrastar dificultats entre Linux i Windows.

Ja que hi som us invito a instal·lar-vos el nou Ubuntu 8.04 que ja fa 4 dies que gaudeixo i del qual n'estic contentíssim. Un sistema estable, fàcil de fer anar, maco (compiz... ooohhh (babes)), Firefox 3, OpenOffice 2.4,... És una meravella, no em deixa de sorprendre, va finíssim.

Aquí podeu veure una mica què us trobareu en aquest tros de sistema operatiu: Ubuntu 8.04 Features.

I per acabar un vídeo que IBM va fer ja fa uns anys i que és d'aquells que t'animen a soltar un WOW (Com el del Vista, però de debò).

Vicky Cristina Barcelona, només en català

2008-04-07T20:02:00.006+01:00

M'acabo d'assabentar que la nova pel·lícula de Woody Allen, Vicky Cristina Barcelona, es veurà a Catalunya només en català (o en versió original subtitulada, no sé si en català o castellà). Així ho ha dit Jaume Roures, productor exectiu de la pel·lícula.

El més normal és anar al cine i no trobar ni una peli en català (o trobar-ne una o dos, les quals seran infantils), i això només passa en els grans multissales on, a més de tenir la còpia en català, en tenen dos o tres més en l'idioma del imperio. Doncs sembla que algú ha tingut els pebrots de pegar el cop sobre la taula i dir prou! Sí senyor, ja tocava. I ara, tots aquells que s'omplen la boca de bilingüisme, a callar, perquè si alcen la veu me'ls menjo. Jo quan vaig al cine també m'agradaria veure totes les pelis que vull en la meva llengua, però m'he de fotre.

Font 1: El periodico.
Font 2: e-notícies.
Fitxa a IMDb: Vicky Cristina Barcelona.
.

El súmmum de la recursivitat

2008-03-28T16:21:00.004+01:00

Daniel Sirera: "En el PP sólo sobran los que dicen que sobra alguien".

I, esbrina què, la primera persona que sobra segons ell és... (redoble de tambors)... ell mateix. S'ha de ser ruc.
.

Homer... de carn i òssos

2008-03-21T21:16:00.001+01:00

La nena de Rajoy

2008-03-11T13:57:00.001+01:00

Una classe profitosa

2008-02-14T23:55:00.004+01:00

Resulta que teníem classe d'administració de xarxes en un laboratori, però estava okupat (sí sí, hi havia uns que no tenien el laboratori reservat). Llavors el professor ha decidit buscar algun altre laboratori on poder fer classe. La gràcia ha estat arribar a un laboratori, obrir la porta i veure al professor fent classe a una sola alumna. Només una! I ara ve lo gros, allò amb el que em rigut una animalada... El profe fent classe i l'alumna mirant vídeos per Youtube! Impagable imatge. Em sortit d'allà que ens faltava boca, i hem decidit tornar al nostre laboratori i fer fora als okupes.

Evangelisme: El cercle de poder.

2008-02-11T22:13:00.000+01:00

Imatge curiosa i explicativa de com funciona el món d'aquesta gent:

Per a qui no entengui què hi posa:
- La Bíblia és la paraula de Déu.
- Però com en pots estar segur de que és la paraula de Déu?
- Perquè la Bíblia ens ho diu.
- I per què te la creus la Bíblia?
- Perquè la Bíblia és infal·lible.
- I com ho saps que és infal·lible?
- Perquè la Bíblia és la paraula de Déu.
[...]

Genial.

OWNED. Coses que passen quan fas playback

2008-01-25T23:15:00.000+01:00

Haurien de fer micros amb detectors de moviment. Que et fots una garrotada, doncs que s'apagui automàticament. Però com que això no existeix, doncs passa el que passa.

El Maestro Chamán Africano

2008-01-23T23:00:00.000+01:00

No és la primera vegada, ni segurament serà l'última, que em troba un d'aquests paperets a la bústia. Paperet que podríem considerar SPAM en tota regla. Però vaja, sempre et fas una rialla. És com si et deixessin un monòleg a la bústia.

(feu clic a la imatge per a ampliar-la)

Atenció que no té pèrdua: Maestro Chamán Africano. Ser africano deu ser un avantatge per dominar la màgia. És com si digués que si no ets africano més val que pleguis del mundillo.
Compte quan diu: "Ayuda a resolver todo tipo de problemas y dificultades por difíciles que sean. Efermedades crónicas de droga y tabaquismo...". Ui quin perill... com pot ajudar aquest paio a algú amb problemes de drogoaddicció si probablement ell es punxa ves a saber què per entrar en trànsit. És probable que fins i tot es punxi o esnifi alguna cosa davant del propi client. Així queda més de professional, més de chamán, més de africano.

Una altra de bona: "Quitar hechizos". I ho diu així, com si tirés una carta blava de màgic, "pago dos manàs blaus i un de negre i trec l'encanteri que m'has tirat sobre les criatures voladores" (Encara que tots sabem que no hi ha encanteri que privi de volar al MEV).

Seguim, que això no s'acaba: "Vida familiar, mal de ojo, mantener el puesto de trabajo,...". Quines maneres de camuflar la, probablement, especialitat del chamán, el mal de ojo.

Acabament amb traca final: "...soluciona inmediatamente con resultados positivos al 100% garantizados en 3 a 7 dias como màximo". I al 8è dia, va desapareixer, com un que jo em sé. Potser és que és tan fiable i creïble com ell.

Ho podria resumir amb un: "Ho haveu vist!", però aquest cop crec que la frase és, sens dubte, "Quines penques!".

Les millors fotos de Reuters 2007

2008-01-23T16:10:00.000+01:00

Un vídeo amb una selecció de les millors fotos de l'agència Reuters de l'any passat.

Air guitars... de franc

2008-01-14T18:22:00.000+01:00

Una emissora de ràdio de Glasgow regala Air Guitars a la gent del carrer. Una imatge val més que mil paraules:

.

Les armes són perilloses,...

2008-01-12T19:08:00.000+01:00

...algú podria resultar ferit.

Això és... Mallorca!

2008-01-07T18:09:00.000+01:00

Quin fart de riure que m'he fet amb aquest video. És lo més "auesome" que he vist últimament.

"Sa reconquesta ha començat i els hi donarem a tots pes cul!"

Kung-fu dunk

2007-12-29T19:23:00.000+01:00

HO HAVEU VIST?! Un plagi de Shaolin Soccer en format bàsquet. Veien el trailer les he vistes idèntiques, aquí només canvien les porteries per cistelles. Ja veurem que tal surt al final, almenys li donarem una oportunitat. Per cert, m'he fixat que, pel que es veu, està basada en l'obra del gran Takehiko Inoue. A saber si està basada en Slam Dunk o Buzzer Beater...

Fitxa a IMDb: Kung-fu Dunk
.

Me llena de orgullo y satisfacción... 2

2007-12-25T16:53:00.000+01:00

Com cada any, sa majestat el rey ens desitja un bon nadal i feliç any nou,... a la seva manera:

Soy Leyenda (...o no)

2007-12-23T23:59:00.001+01:00

Què havia de fer després de 2 exàmens seguits? Doncs anar al cine a relaxar-me una mica. La pel·lícula? Soy Leyenda. Amb Will Smith com a protagonista i quasi únic actor del film. M'ha agrdat? és bona?... Doncs que voleu que us diga, diguem que podria haver estat millor. O que no acaba de complir les expectatives. El que està clar és que no arriba ni de bon tros a la categoria de Llegenda.

Sinopsi:
Robert Neville (Will Smith) és un brillant científic, però ni ell va poder contenir el terrible virus que era imparable, incurable i fet per l'home. Ara Neville, immune, és l'únic ésser humà en el que queda de la ciutat de Nova York, i potser del món. Durant tres anys ha enviat tots els dies missatges de ràdio, desesperat per trobar a altres supervivents. No obstant això, Neville no està sol, sinó que està envoltat de "els infectats", víctimes de la plaga que van ser convertits en éssers carnívors que només poden existir en la foscor.

La brillant recreació digital d'un Nova York apocalíptc, solitari i salvatge, no salva un film que comença bé, a la mitja hora veiem com va caient i, després de llençar-se al buit, acaba com una pel·liculeta qualsevol. Tot i la soledat del protagonista, la peli aconsegueix almenys que l'espectador no caigui adormit, o lo que és lo mateix, que és entretinguda o no es fa pesada. Però que una peli sigui "entretinguda" dista molt de ser sinònim de "bona". I aquesta no ho és.

Diria més, i sobretot carregaria amb força contra les escenes del final, però no ho faré per no desvetllar-lo a tots aquells que la volguéssiu anar a veure-la.

Nota: 6/10
.

Oferta?

2007-12-22T23:47:00.001+01:00

Diria que hi ha algú que no ha entès la filosofia de les ofertes o les rebaixes.

Mai millor dit!

2007-12-22T23:07:00.000+01:00

Sergi: Moonsorrow només van anar a Múrcia, i no és plan...
Ferran: A Múrcia ni aigua.
Sergi: Mai millor dit!

ElfYourself

2007-12-20T22:21:00.000+01:00

Me falte boca per a riureeeeeee!!!

(Susana, Romaní, Banús, Solé)

ElfYourself

Nota: Aquest post només és apte pels companys de la URV.

Quin fred que fot!

2007-12-17T14:52:00.000+01:00

Plou i fot un fred que pela. És la pitjor combinació de totes, sobretot quan no te l'esperes, perquè no portar guants quan has d'aguantar el paraigües... Això de no poder posar les mans a la butxaca (a l'altra portava la carpeta) fa mal. Com em toca els collons el fred. Jo sóc més d'estiu i caloreta.

Torna El Negre

2007-12-15T22:53:00.000+01:00

Torna Samuel. Torna la velocitat, la força, els xuts al primer toc. Torna l'africa, la pantera negra, el camerunès destripador. Torna el malson de tots els porters, de tots els defenses. Torna Eto'o. Torna lo negre... Tornen els gols.
I a més hem passat per damunt del València. Feia temps que no veia jugar al Barça tan bé. Hem arrasat, i el diumenge que ve tornarem a guanyar, contra el Madrid, i serà de carrer, jo no en tinc prou amb tres golets, en vull almenys cinc. Vull que sigui una d'aquelles derrotes que els hi faci mal. No tindrem a Messi, però de bales a la recàmara per vèncer el Madrid en tenim de sobra. I tots sabem que Samuel Eto'o és dels que dispara a matar, sobretot perquè al negre no li cauen bé els blancs.

Visca el Barça. Visca Samuel.
.

Por qué no te callas, gañan!

2007-12-12T19:17:00.000+01:00

Quan buscava imatges per a l'entrada anterior, vaig trobar aquesta imatge:

Maneres de fer callar la gent

2007-12-11T00:29:00.001+01:00

Últimament hem viscut el famós "Por qué no te callas!" que el rei va soltar-li a Hugo Chávez. Però de maneres de fer callar la gent n'hem vist unes quantes. Per això us proposo aquesta enquesta entre els 3 més famosos (o els 3 que he recordat). Quin us agrada més?

PROU!: Dit per Josep Cuní als matins de TV3. Va causar sensació durant setmanes.
Calleu!: Un clàssic de Yod... de Jordi Pujol. Junt amb aquest podem trobar algun altre crit com el: "Voleu fer el favor de callar?". Genial
Por que no te callas?!: Dit per el rei d'Aspanya a Hugo Chávez. Va fer la volta al món i se n'han fet un munt de muntatges.

Quin és el vostre preferit?
.

Peter Griffin... de carn i ossos

2007-12-08T03:27:00.000+01:00

Estava navegant per no sé on i m'he trobat aquesta impagable imatge:

(Peter Griffin, tota una llegenda... de carn i ossos)

Malastrugança

2007-12-05T01:39:00.000+01:00

És mitjanit a casa d'un pobre desgraciat que anomenarem Ics per no dir-li X. El paio no es troba bé. De cop i volta apareix un home vestit de negre i amb una caputxa que li tapa la cara. Porta una dalla.

- Ah! Q-Qui ets?! Com collons has entrat?! Què vols?!
- Sóc... el Detectiu Conan.
- Nooooooooo!!! L'home més malastruc del món! Noooooooooo! No vull morir!
- Allà on vaig la gent es mor com per art de màgia. Cauen com a mosques un rere l'altre, és inevitable.

Tot seguit, el senyor Ics acaba morint per causes inexplicables. El cas només es pot resoldre fent un triple salt mortal enrere... carpat.
.

La inexistència de Déu.

2007-12-01T23:03:00.000+01:00

Si heu llegit mai alguna cosa sobre Disseny Inteligent, és probable que us hageu topat amb una "premissa" que acostumen a fer servir per a demostrar les seves "teories". Estic parlant de l'Analogia del rellotger, que diu: "Si obrim un rellotge podem veure un complex mecanisme que ha d'estar fet per algú, per un rellotger". Tenint en compte això, diuen que nosaltres, els humans, complexos com som, hem d'haver estat creats per algú: Déu.

No obstant, qualsevol és pot preguntar... I qui collons va fer a Déu?! Un ésser totpoderós ha de ser per collons el més complexe possible. I si posem un Déu que en crea un altre? I si després hem de posar un Déu que crea un Déu que crea un Déu? On arribem? Està clar que pensar en un espai limitat de temps no va enlloc.

Se'm fa inconcebible pensar en un tot amb principi, no té sentit. Certament creiem saber que el Big Bang va ser el principi... de l'Univers. Univers que no sabem si és únic, i que no sabem d'on va sortir. Però del no res... segur que no. I si Déu fos etern? I per que collons no ho hauria de ser l'Univers? O qualsevol altra existència? No hi ha dubte que la navalla d'Occam deixa fora de joc qualsevol existència suprema i totpoderosa, i menys amb forma d'home i pensament humà.

Us deixo amb un vídeo interessant i subtilment divertit:

Ve de lluny

2007-11-25T23:01:00.000+01:00

Sóc pastafari, les coses clares. I ve de lluny, ja a 3r d'EGB tenia "problemes" perquè no em deixava manipular per aquests pocavergonyes. Al cap i a la fi sóc una butxaca menys d'on treure diners (i qui digui que l'església no és una màfia és un miserable).
Aquí la imatge:

(Les meves notes d'adoctrinament religiós de 3r d'EGB)

Encara sort que sempre he preferit la raó a la fe. Si em diuen alguna cosa, que hi hagi proves darrere. Perquè que em vinguin amb un "Ho diu la Biblia"... n'hi ha per riure-se'n a la cara, perquè això no s'aguanta per enlloc. S'ha d'estar tarat.

Putes de plàstic

2007-11-22T21:38:00.001+01:00

Ja fa 11 mesos i mig que ha començat la campanya nadalenca, concretament des de reis (mags) de l'any passat. Però és per aquestes dates que la publicitat es torna fotudament agressiva. D'entre el munt de productes que es venen per nadal m'agradaria comentar un en especial. Es tracta de... les nines BRATZ! HO HAVEU VIST!

Sí, clar que ho haveu vist. Són aquelles nines amb pinta de puta de carrer, pintades i repintades com si s'haguessin deixat un paquet de plastidecors o de ceres manlay (eren manlay les que fèiem servir quan anàvem al cole?).
Veient l'anunci veig que es fa apologia del consumisme desmesurat, fashion victimisme, i un clar missatge: "O ets com nosaltres o no ets ningú", tan identificatiu de la societat nord-americana.

Amb les Barbies ja en teníem prou i de sobres (més de sobres que prou). No ens fa falta més fúcsies, roses i rojos clars (oh espera, ja hi ha un color per al roig clar). No us hi heu fixat en els anuncis de nines? fan taaan mal als ulls que es fa necessari treure el cap per la finestra i respirar una mica d'aire fresc (eventualment també podeu vomitar per culpa de l'ingent quantitat de ninots que "fan caca" i "vomiten").

Bé, per avui ja n'hi ha prou, però la quantitat de material que aquest tipus de publicitat ofereix al panorama blocaire farà que, irremeiablement, escriga, ben aviat, més disbarats sobre el tema.
.

Enjuto Mojamuto Vs Internet Explorer

2007-11-22T11:43:00.000+01:00

Awesome! (Pronunciat: Auesome):

Grans personatges

2007-11-13T15:26:00.000+01:00

M'he topat amb aquesta increïble imatge:

(feu clic a la imatge per ampliar-la)

Hi ha un català. A veure si el trobeu (no és pas tan difícil).

The IT Crowd

2007-11-04T23:05:00.000+01:00

L'altre dia vaig començar a mirar The IT Crowd. Una sèrie britànica amb un humor molt britànic, ja sabeu, exageracions a mansalva. La sèire es centra en les animalades que fan els membres del departament d'informàtica d'una empresa londinenca.

Roy és un dropo que soluciona el 99% de la seva feina amb dues preguntes: "Has provat d'apagar-lo i tornar-lo a encendre?" i "Has mirat si està endollat?".
Els amplis i complexos coneixements d'en Moss per a totes les qüestions tècniques es reflecteixen en uns suggeriments tan exactes com indesxifrables; a més, demostra molt poca capacitat per enfrontar-se a temes tan quotidians com apagar un petit incendi o matar una aranya.
Jen és nova a la companyia, nomenada responsable de l'àrea de forma accidental pel seu cap, el Sr. Denholm, malgrat el seu desconeixement sobre ordinadors o tecnologia en general.

En els capítols d'aquesta sèrie podem trobar detallets que, de conèixer el tema, poden fer força gràcia. Aquí en teniu un exemple:

I un graaaaaan moment de la sèrie. Segur que sabeu què s'està parodiant:

Tarragona és un perill

2007-10-30T22:28:00.000+01:00

Aleix diu:

Tarragona és la ciutat de l'estat espanyol on hi ha més atropellaments.

Ferran diu:

Sí, sí sí. En sóc conscient.

Relacionades:

Canvis

2007-10-29T23:51:00.000+01:00

Ja heu vist que estic fent canvis. Us foteu per les molèsties, com els centenars de milers de persones que fan servir el transport públic de Barcelona i rodalíes (si encara se'n pot dir així).

Déjà vu

2007-10-24T21:42:00.000+01:00

El mateix lloc, el mateix error. Aquest cop estava a més distància, però a la mateixa cruïlla, al mateix semàfor, un cotxe se l'ha saltat vermell i quasi s'estampa a un altre que venia de costat.

Una miqueta de si us plau, hòstia. Quin fàstic de gent.
.

Intent d'homicidi

2007-10-23T19:00:00.000+01:00

Avui quasi m'atropellen. Estava anant cap a la universitat, i just abans d'arribar-hi hi ha una cruïlla amb semàfors. Total, que m'espero a que es posi verd i llavors avanço. O avanço fins que a una tia se li acudeix pitjar l'accelerador per voler passar en roig, com havia fet l'anterior cotxe. Qui sap que li ha passat pel cap a la tia aquella, però el semàfor ja feia estona que el tenia en verd (i ella en vermell (que va després del taronja)). Tampoc és que hagi estat tan greu, no m'ha tocat ni de bon tros, però per quins set sous s'ha de fotre a moure tenint el semàfor vermell?

Total, que n'he sortit il·lès, i la tia amb el cotxe enmig del pas de zebra. Jo li he fotut la mirada de la mort i el seu acompanyant/marit/pare (no m'he fixat ni ganes), una esbroncada de ca l'ample.
.

Relativitat general

2007-10-22T19:02:00.000+01:00

La tira ecol, una bona mostra de la relativitat en els sistemes penals dels països civilitzats:

(Clic a la imatge per veure-ho bé)

Sobren les explicacions.

Font: Tira Ecol
.

Conversant amb el Diable

2007-10-19T23:37:00.000+01:00

Estava a punt de sortir de casa per anar cap a l'estació (Tarragona --> Flix) quan sona el telèfon i passa això (no és broma):

- El senyor José?
- No, no està.
- A qué hora podemos encontrarle?
- No, no la va a encontrar aquí.
- Ha muerto?
- (WTF) Errrr... no, és que no vive aquí.

Com que encara no m'havien dit que collons volien...

- Qué es lo que quiere?
- Esto és información de ofertas de Telefonica....
- No me interessa.
- Pero si aún no le he dicho nada!
- Da igual, no me interessa.
- Peró....
- Oiga, tengo prisa, adiós.

"Avui a Barri Sèsam hem aprés que si una persona no és en una casa,... és molt probable que sigui morta." De debò que me'n feia creus.
.

Buenas noches... José Luís

2007-10-16T22:47:00.000+01:00

- Buenas noches José Luís Cárod-Rovira.
- Perdón, no me llamo José Luís. Me llamo Josep-Lluís.
- Es que no se catalán.
- Saben decir Schwarzenegger, como no van a saber decir "Josep-Lluís"?

Genial. Ha soltat altres perles durant el programa "Tengo una pregunta para usted", però aquesta ha estat tan genial, que fins i tot el fatxa de fatxadolid l'ha acabat aplaudint.
.

Arriba el Monstre al 3xl.cat

2007-10-15T19:34:00.000+01:00

Monster, l'anime basat en el manga del mateix nom creat pel gran Naoki Urasawa (els que el llegim sabem com n'és de gran) arriba al 3xl.cat. El dilluns a les 21:00 comença el primer de 74 genials capítols que absorbeixen i que no et deixaran indiferent. Una sèrie adulta, per a tots els públics. I quan dic per a tots els públics no em refereixo a l'edat, sinó a l'aspecte social, ja que aquesta és una d'aquelles sèries que pot agradar a qualsevol sense que hagi de ser un fan de l'animació japonesa.

Sinòpsi:
El doctor Tenma és un brillant neorocirurgià japonès que s’obre carrera a uns dels hospitals amb més prestigi d’Alemanya. Si bé sempre havia cregut que l’objectiu dels metges era salvar vides sense distinció, aviat descobrirà que això no sempre es compleix. Una forta convicció el farà entrar en un dilema i haurà de prendre una decisió que li canviarà la vida.

Una joia de l’animació, de la mà de l’estudi Madhouse, que ha sabut plasmar a la petita pantalla tota la intensitat que transmet el manga original, amb una animació molt acurada i detallada tant pel que fa als personatges com als escenaris de fons.

És tan bona que els senyors de Hollywood ja n'han comprat els drets. Si en fan una obra mestra o la destrossen per tot arreu, el temps ho dirà.

Ja us la recomano, és realment bona.

Font: Japanzone.
Info: Naoki Urasawa.
Info: Monster (en castellà).
.

No a la monarquia

2007-10-09T19:02:00.000+01:00

En aquests dies en que es crema la foto del rei i es persegueix a qualsevol que gosi alçar la veu en contra del monarca, jo, em torno més (encara més) republicà. En quin país vivim?! Algú em pot dir en quin any estem? Estem al segle XXI? Estem al segle XX? o estem al segle XV? Tan se val, tots són iguals. I si et queixes, et persegueixen i t'engarjolen. Per això seré gràfic, i com que no vull que em posin a la trena, posaré de cap per'vall la foto del rei, la foto d'O rei Pelé. No en té cap culpa, però serem metafòrics. Perquè tot sembla indicar que criticar el rei és tan greu com dibuixar Mahoma.

Visca Catalunya lliure (de reis).

Per cert, és bo recordar velles entrades: Missatge de sa majestat el rei.
.

Bohan Críquitx

2007-10-07T02:42:00.001+01:00

Ho haveu vist tots no? Ho haveu vist?!!! LA MARE QUE ELS VA PARIR!!!

Avui jugava el barça pel plus, amb el fàstic i tufillo madrileny que això comporta. El partit de conya, i tot més o menys normal. Però cap a les acaballes del matx surt Bojan Krkic. Ja quan estava a punt de sortir, el comentarista l'anomenava Kríkitx o, el que és pitjor, Kríkis. Això ja era un moment de "Ho haveu vist!". HA! encara havia d'arribar lo "bo"...

La toca Messi, la passa para Bohan...

Bohan?! Com que Bohan?! Amb J castellana! I ningú el corregia! Bohan per aquí, Bohan per allà. Vergonyós.
Al final, bon partit. Messi és el puto amo.

.

Maneres de pensar...

2007-10-01T18:08:00.000+01:00

Mata: M'he passat la nit tossint...
Virgili: Això de no fumar... no pot ser bo. Hoho (Virgili riu).

Jesus el Hippie

2007-09-25T21:51:00.000+01:00

He trobat un anunci d'una televisió molt bo. Mireu-lo:

Doncs aquests anunci ha estat censurat a Bèlgica. Als bisbes no els hi ha fet la mateixa gràcia que a mi.
Per cert, mola com fa els miracles aquest Jesucrist.
.

Vader a Iwo Jima

2007-09-21T19:35:00.000+01:00

Ara sabem que la història no és com ens la contava Clint Eastwood:

El futur: Nanotecnologia i el Goo gris

2007-09-20T21:19:00.000+01:00

Seguint el tema de l'entrada anterior, podem començar a parlar de la nanotecnologia. De fet, tots sabem que ja s'està investigant. I més o menys podem saber per a que ens pot fer servei. Ara bé, el límit al que arribem amb aquesta tecnologia encara està per veure. El tema promet un avenç absolutament revolucionari. El començament d'una nova etapa per a la humanitat... si se'n podrà continuar anomenant-la així.

La nanotecnologia pot servir per a moltes coses, sobretot en el tema de la medicina. Un dels objectius més clars que té aquest món és el de la producció de nanomàquines que detectin cèl·lules cancerígenes i se les carreguin, prevenint d'aquesta manera qualsevol tipus de càncer, per incurable que sigui avui dia. I qui diu càncer diu qualsevol cosa. Ens poden servir per arreglar-nos per dintre (com els iogurts BIO, però de debò), i que és noti per fora. També ens poden servir per calmar el dolor en cas de ferides o simplement per millorar les pròpies funcions del cos, com la regeneració de teixits per exemple.

No obstant les nanomàquines ens poden portar a la perdició també. El que és coneix com a Goo gris és el pitjor dels panorames. El Goo gris és un hipotètic fi del món involucrant nanotecnologia molecular on robots que s'autorepliquen fora de control consumeixen tota la matèria vivent a la Terra mentre construeixen més d'aquests robots (un escenari conegut com a ecofàgia).

Definició de Goo gris:
El terme va ser usat per primera vegada pel pioner de la nanotecnologia Eric Drexler al seu llibre La Nanotecnologia: L'Aparició de les Màquines de Creació ("Engines of Creation" -1986). Al capítol 4, Màquines d'Abundància, Drexler explora un aterridor escenari de creixement exponencial amb aquests acobladors:

Així el primer replicador acobla una còpia en mil segons, llavors els dos replicadors n'acoblen dos més en els següents mil segons, els quatre en construeixen uns altres quatre, i els vuit en construeixen uns altres vuit. Després de deu hores, no hi ha 36 nous replicadors, sinó més de 68 milers de milions. En menys d'un dia, pesarien una tona; en menys de dos dias, sobrepassarien el pes de la terra; en unes altres quatre hores, superarien la massa del Sol i tots els planetes combinats.

El planeta on els replicants (Stargate) van desenvolupar un Goo gris.

Drexler descriu el "Goo gris" al capítol 11 Màquines de Destrucció:

...primerencs replicadors basats en acoblament podrien derrotar els més avançats organismes moderns. "Plantes" amb "fulles" no més eficients que les cel·les solars d'avui podrien deixar fora de la competència a les plantes, omplint la biosfera de fullatge no comestible. Resistents "Bacteris" omnívors podrien treure de la competència als bacteris reals: podrien disseminar-se com a pol·len bufat, replicar-se ràpidament, i reduir la biosfera a pols en qüestió de dies. Replicadors perillosos podrien fàcilment ser forts, petits, i disseminar-se massa ràpid per ser detinguts - almenys si no fem cap preparació. Tenim suficients problemes controlant virus i insectes de la fruita.

Es pot dir que el "Goo gris" no necessita ser gris. Podrien ser com una planta o un bacteri. Només el resultat de la seva ecofàgia podria assemblar-se a Goo gris.

La idea del Goo gris ha estat molt utilitzada en ciència-ficció. Molts potser recordareu els Replicants de Stargate. Dons això és exactament un exemple de Goo gris amb nanomàquines. Aquests a més tenien consciència, cosa possible, però molt més endins de la ciència-ficció que de la realitat possible. Hi havia un parell de capítols on és podria veure com els replicants s'havien "menjat" un planeta. És a dir, que tot el planeta era una bola gegant replicant que no podria continuar creixent perquè no tenia res més per "menjar".

El futur: Medicina

2007-09-18T22:32:00.000+01:00

És curiós, començo a escriure aquesta entrada amb un refredat de ca l'ample. Abans de començar m'agradaria advertir-vos que no tot el que escriuré està en investigació o ho trec de fonts fiables. A vegades tiraré d'imaginació i m'endinsaré en el món de la ciència-ficció. Després ja ho podrem discutir.

Per començar cal tenir en compte que sempre és millor prevenir que haver de curar. D'aquesta manera, m'imagino un món on cada individu tindrà un o diversos xips dins del cos que faran un seguiment d'allò que ens fa falta, del que ens sobra o del que no hauríem de tenir. Així doncs, podríem tenir una pantalla a la nevera que, quan ens apropem a ella, ens digués que hauríem de menjar o que ens convé evitar. A més, aquestes xips ens podrien avisar d'infeccions, virus,... qualsevol cosa. Es podria monitoritzar amb un dispositiu al canell, com un rellotge. O un rellotge que faci a més la funció de monitoritzador de l'estat de la persona que el porta, tan se val.

Arribarà el dia en que les malalties genètiques no existiran. Bàsicament serem capaços de mirar el genoma d'una persona, comparar-lo amb un de normal i esbrinar si és passable o aquell individu tindrà malalties greus. Llavors serem capaços de modificar l'ADN a plaer per evitar malalties (de fet, també podriem modificar els color dels cabells o dels ulls, però suposarem que els nens a la carta estaran prohibits). En futur encara més llunyà potser podríem millorar l'ADN humà per a que sigui capaç de crear immunitat als virus i bacteris més freqüents. Potser fins i tot ens podríem posar un sisè dit a les mans. Crec que serem capaços de modificar l'ADN per crear superhumans, amb més capacitat mental o més força. Però això comportaria debats ètics molt seriosos, ja que estaríem forçant l'evolució.

En cas que la medicina regenerativa fos impossible o molt difícil, o simplement mirant un futur més "proper", trobaríem els mítics implants cibernètics. Que et falta una cama, doncs te'n poses una de plàstic i metall. O de silicona. El que sigui, però connectat als nervis per a respondre de la mateixa manera que una cama normal. I el mateix amb els braços i altres extremitats o òrgans. Oi que no ens és estrany pensar en un cor de cargols i plaques metal·liques? Si potser ho heu vist i tot! Qui sap si fins i tot ens podrem trasplantar el cervell o posar-nos-en un de positrònic, al més pur estil Ghost in the Shell. Però vaja, ja ens estem començant a endinsar en un tema que pot tenir entrada pròpia.

I vosaltres? Què en penseu de tot això? Teniu alguna teoria?

Visions del futur.

2007-09-18T12:00:00.000+01:00

No estic gaire inspirat aquests dies, però això està a punt de canviar. Tot seguit tinc pensat començar una sèrie d'entrades (com les de les religions alternatives) enfocades en com crec que serà el futur, i com la tecnologia afectarà la medicina, la informàtica, la cultura,... No hi he pensat gaire tampoc, però crec que en puc treure una mica de suc. Després veurem si surt bé i interessa o no.
.

Mani diu

2007-09-11T16:19:00.000+01:00

Mani diu:

S'alça el teló i és veu en Bender estirat a terra. Nom de la sèrie?
Bender-plà.

Religions alternatives III

2007-09-06T22:38:00.000+01:00

Església Maradoniana

L'Iglesia Maradoniana és una religió que rendeix culte a l'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, el seu Déu suprem. El culte ja té més de 20 mil feligresos a tot el món, entre els quals es troben Michael Owen, Ronaldinho i Juan Román Riquelme. 1961 és l'any 1 DD (Després de Diego) i marca el començament de l'era Maradoniana.

Els 10 manaments:

La pilota no s'embruta, com va dir 10 en el seu homenatge.
Estimar al futbol per sobre totes les coses.
Declarar el teu amor incondicional per Diego i el bon futbol.
Defensar la samarreta argentina, respectant la gent.
Difondre els miracles de Diego en tot l'univers.
Honrar els temples on va predicar i els seus mantells sagrats.
No proclamar a Diego en nom d'un únic club.
Predicar sempre els principis de l'Església Maradoniana.
Portar Diego com a segon nom i posar-l'hi al teu fill.
No ser cap de termos i que no se t'escapi la tortuga.

Diego amb la copa del món.

El Diego nostre:
Diego nostre que estas a les canxes. Santificada sigui la teva esquerra, vingui a nosaltres el teu futbol. Facis la teva qualitat tant al cel com a la terra. Dóna'ns avui els gols de cada dia, perdona les nostres puntades de peu, com nosaltres perdonem la màfia napolitana, no ens deixis caure en la temptació d'embrutar la pilota i lliurans d'Havelange. Diego.

Font: Viquipèdia (en castellà).
Esglesia Maradoniana: www.iglesiamaradoniana.com.ar (en castellà).
.

Religions alternatives II

2007-09-03T19:52:00.000+01:00

Unicorn Rosa Invisible

El nom d'aquesta religió ve de l'aspecte de la seva deessa, una unicorn que és, paradoxalment, invisible i rosa.

Dogma:
Quan es dicuteix sobre l'Unicorni Rosa Invisible (a partir d'ara, URI) és comú assenyalar que ningú no pot demostrar que ella no existeixi ja que és invisible.
A l'URI li agrada la pizza de pinya i pernil, encara que alguns vegetarians dissenteixen, dient que com l'URI és vegetariana, ha de ser pizza de pinya i xampinyons. S'està d'acord quant a la pinya, així com també amb el fet que ella odia el pepperoni. A més, l'URI "rapta" mitjons, raó que explica la seva enigmàtica tendència a desaparèixer. Els mitjons raptats són considerats "senyals" a favor de l'URI -o poden ser en contra, depenent a qui se li pregunti o de quins mitjons siguin raptats. Els escèptics suggeririen buscar les peces "raptades" amb més cura a la rentadora .

En aquesta imatge podem "veure" L'unicorni Rosa Invisible.

De manera similar al Diable de les religions abrahàmiques, es diu que l'Ostra Morada és l'oponent de l'Unicorni Rosa Invisible. L'Ostra Morada és coneguda també com l'"Ostra Morada (de la Perdició) " o "OM (dP) ", es diu que originalment era un dels subordinats de l'Unicorni Rosa Invisible, però va ser expulsada de Les Seves Pastures per tractar de convèncer els creients de la idea herètica que a Ella li agrada més la pizza de xampinyons i pepperoni que la de pinya i pernil.

Articles de fe:

Nostra Senyora Unicorni és Rosada i Invisible.
Ella prefereix la pizza de pernil i pinya a la de pepperoni i xampinyons. Es diu que la segona només la mengen els seguidors de la menyspreable Ostra Morada (de la Perdició).
Els seguidors de l'URI tenen més dies sants que els de totes les religions juntes, ja que qualsevol dia sant de qualsevol religió és automàticament un dia sant de l'URI. Els dies sants són usats pels fidels per sembrar llavors de dubte i incertesa en les ments dels addictes d'altres religions. El dia més sant de l'any és el primer d'abril. És el dia que Ella suggereix que trobem un boig religiós i li diguem: "Hi ha tanta evidència per a l'existència del teu deu com n'hi ha per a l'Unicorni Rosa Invisible, per què no mires la seva pàgina web? potser aprens alguna cosa".
El 42 és un número important per als seguidors de l'URI. És la resposta a la pregunta " Quin és el significat de la vida, de l'univers, i de tot?". Si uneixes els dígits de l'any que ella es va revelar (1 + 9 + 9 +4) obtens 23. Si n'afegeixes 4 (pels seus cascs), n'afegeixes 2 (per les orelles), n'afegeixes 1 (per la banya), n'afegeixes 1 (per la cua) i després afegeixes 9 el resultat també és 42.
Alguns seguidors elegits són beneïts amb visites, que es mostren amb senyals a la roba de la rentadora.

Font: Viquipèdia (en castellà).
Web de l'URI: Evangèli de l'URI (en anglès).
.

Religions alternatives I

2007-08-30T00:20:00.000+01:00

El Pastafarisme

El pastafarisme és una religió creada per a protestar contra la decisió del Comitè d'Educació de l'Estat de Kansas de permetre que s'ensenyi el disseny intel·ligent al mateix nivell que la teoria de l'evolució.

Aquesta és una religió monoteista, el déu de la qual és el Monstre Espagueti Volador (a partir d'ara, MEV). Els seus seguidors es declaren pastafaris, els quals afirmen que han estat tocats per son apèndix fideuenc per a escampar la paraula de llur Mestre fideuenc com a única religió.

Creences:
Moltes de les creences proposades van ser elegides amb intenció de parodiar els arguments comunament usats pels defensors del disseny intel·ligent:

L'univers va ser creat per un Monstre d'Espagueti Volador invisible i imperceptible. Totes les evidències que erròniament recolzen l'evolució han estat implantades intencionadament per aquest ésser.
El MEV fa que tot sembli més vell del que és en realitat. Per exemple, quan un científic realitza un procés de datat per carboni en un objecte arqueològic, podria veure que aproximadament el 75% del carboni-14 s'ha desintegrat, per emissió d'electrons, a nitrogen-14, i deduir que aquest artefacte és d'aproximadament 10.000 anys d'antiguitat, ja que la vida mitjana del carboni-14 sembla ser de 5.730 anys. Però del que el científic no s'adona, és que cada vegada que realitza el mesurament, el MEV està allà, canviant els resultats amb el seu apèndix fideuenc.
Encara que el MEV té un nom, aquest és tan bonic i difícil de pronunciar que no només mata a qualsevol que ho intenti, sinó també a tot ser dins d'un radi de 6,0534 quilòmetres. Aquest radi es duplica quan un tracta d'escriure o mecanografiar el seu nom. Això es va fer a propòsit del MEV només per entretenir-se.
L'escalfament global, els terratrèmols, els huracans i altres desastres naturals són conseqüència directa que des dels anys 1800 ha disminuït el nombre de pirates. Ho podem veure en un gràfic que demostra la correlació inversa entre la quantitat de pirates i les temperatures mundials. Aquest component de la teoria accentua la fal·làcia lògica esgrimida pels creacionistes de que la correlació implica causa.
El símbol principal és una creu, que en comptes de tenir un Jesús crucificat, té una forquilla per menjar espaguetis.
Les oracions a Ell han d'acabar sempre amb la paraula Ramén en comptes de Amén. Ramen és un tipus de fideu japonès.
La creença Pastafari del cel posa èmfasi en aquests dos punts:

Té volcans de birra fins on arriba la vista.
Té una fàbrica de nudistes.

La imatge que representa la creació de l'univers, normalment mostra el Monstre, una muntanya amb tres pins, i un nan.

Codi de conducta:

El monstre continua guiant invisiblement la conducta de cada ser humà (creient o no) per mitjà dels seus apèndixs fideuencs.
Els pastafaris vesteixen completament amb roba de pirata.

El Capità Mosey i els vuit M'agradaria molt que no fessis...
Quan el Capità Mosey estava al cim de la Muntanya Salsa, va rebre consell del MEV en forma de deu taules de pedra. Aquestes van ser cridades els "m'agradaria molt que no fessis" pel MEV, "Manaments" per Mosey, i "Condiments" per la seva colla pirata. Encara que originalment n'hi havia deu, dos van caure mentre Mosey baixava de la muntanya. Aquest esdeveniment "explica en part els dèbils estàndards morals dels pastafaris". Els manaments del MEV es refereixen al tractament amb la gent d'altres religions, l'adoració a Ell, la conducta sexual, i la nutrició.

M'agradaria molt que no actuessis com un imbècil beat que es cregui millor que els altres quan descriguis la meva fideuenca santedat. Si alguns no creuen en mi, està bé. Seriosament, no sóc tan vanitós. A part, això no és sobre ells, així que no canviïs el tema.
M'agradaria molt que no fessis servir la meva existència com a mitjà d'oprimir, subjugar, castigar, i/o, bé, ser dolent amb els altres. Jo no requereixo sacrificis, i la puresa és per a l'aigua potable, no per a la gent.
M'agradaria molt que no jutgessis les persones per com es veuen, o com es vesteixen, o la manera com parlen, o, bé, simplement sigues bo, d'acord? Ah, i que els entri això al cap: dona = persona, home = persona, Samey = Samey. Cap no és millor que l'altre, llevat que parlem de moda.
M'agradaria molt que no tinguessis una conducta que t'ofengui a tu mateix/a, o al teu company/a voluntari/a de maduresa mental. Quant a qualsevol que vulgui discutir, ho poden fer, llevat que el trobin ofensiu, en el cas del qual poden apagar el televisor i sortir a caminar, per variar.
M'agradaria molt que no desafiessis les idees fanàtiques, misògines, i d'odi d'altres amb l'estómac buit. Menja, després ves rere els p********.
M'agradaria molt que no construïssis esglésies/temples/mesquites/santuaris multimilionaris a la meva fideuenca santedat quan els diners podrien ser millor gastats (tu elegeixes):

Acabar amb la pobresa.
Curar malalties.
Viure en pau, estimar amb passió, i abaixar el cost del cable.

Potser sigui un ésser omnipresent de carbohidrats complexos, però gaudeixo de les coses senzilles de la vida. Jo ho sé, jo SÓC el creador.

M'agradaria molt que no anessis per allà explicant-li a la gent que et parlo. No ets tan interessant. Deixa de ser narcisista. Ja et vaig dir que estimessis el teu proïsme, no saps rebre indirectes?
M'agradaria molt que no fessis als altres el que t'agradaria que et fessin, en especial si estan interessats en, eh, coses que fan servir molt cuir/lubricant/Las Vegas. No obstant, si a l'altra persona també li interessa (conforme a #4), llavors gaudeixin, treguin fotos, i per l'amor de Mike, feu servir un PRESERVATIU! De debò, és un tros de goma. Si no volgués que se sentís bé quan ho fas, hauria afegit punxes, o una cosa així.

Beneficis de la conversió:

Els pastafaris tenen una moral laxa, com els espagueti que adoren.
Tots els divendres són festa.
Al cel, trobaràs un volcà de cervesa i una fàbrica de nudistes.

Cites:

Nosaltres hem de procedir, segons algunes teories, de la sopa primordial (la qual és de fideus, perquè si vas a qualsevol supermercat, la sopa que més abunda és aquesta, pel qual és la sopa essencial). Si el Gran Senyor Pastós ens va fer a imatge i a semblança seva, i de la sopa primordial és d'on se suposa que procedeix tota la vida, podem arribar a la conclusió que el Gran Senyor de los Hidrats Complexos és el nostre creador i el nostre xef. Ramén.
Els espaguetis són ones i podria ser que no existís una teoria de cordes, sinó una teoria d'espaguetis, amb la qual, el MEV seria la teoria d'unificació que la ciència estava esperant. Quant als macarrons, jo diria que són els forats negres de l'univers de Carbohidrats i les pastes amb forma de membre viril, sens dubte, icones de la fertilitat. Rámen.

Font: Viquipèdia (en castellà).
.

La ciutat piràmide

2007-08-24T16:39:00.000+01:00

Tots sabem que a Tòquio ja no saben on construir, no queda lloc. Segur? Doncs es veu que no. A algun il·luminat se li va ocórrer que, si no es pots construir pels costats ho podrien provar cap amunt. És a dir, construir un rascacels. I ara bé quan sorprèn. No és tracta de construir un edifici altíssim com el Burj Dubai (818m), sinó una piràmide que convertiria aquest últim en un miserable escuradents.

Estic parlant del X-Seed 4000 una piràmide que faria 4 kilòmetres d'alçada, amb una base de 6 kilòmetres d'ample, 800 pisos i una capacitat per a 1.000.000 de persones. El seu preu s'estima entre els 300.000.000.000€ fins els 900.000.000.000€. S'aixecaria a la mateixa badia de Tòquio, és a dir, sobre el mar. Seria 700 metres més alt que el mític Mont Fuji.

El Burj Dubai serà l'edifici més alt del món l'any 2008, farà 818 metres.

És tan gran i tan alt que és fa imprescindible la regulació de la pressió de l'aire i la temperatura. S'utilitzaria energia solar per controlar aquests paràmetres. A més, ha d'estar preparadíssim per resistir els constants atacs de la naturalesa sobre el Japó.

Seria un edifici arcolòogic, és a dir, una ciutat en si mateix. Tindria depuració de residus, generació d'energia, transport, distribució, seguretat,... A més d'immensos jardins, centres comercials, laboratoris de recerca,...

Us imagineu uns jardins així?

Sembla ciència ficció, però el projecte existeix. El temps dirà si es tira endavant o és una animalada.

Font: NeoTeo.
.

El llit quàntic

2007-08-23T14:30:00.001+01:00

Aquests dies estic sol a casa. Mons pares estan fora, de vacances. El cas és que estava dinant a cals avis quan l'àvia em diu: "Ja et fas el llit ara que estàs sol?". El primer que se m'ha passat pel cap ha estat (sense dir-li realment, només pensat): "Collons, iaia, fa 3 anys que visc sol a Tarragona i m'ho preguntes ara que estic de vacances?". Però vaja, no és per aquí per on vull enfocar aquesta entrada. Anem al grà.

Primer cal conèixer la paradoxa del gat de Schrödinger (extret de Viquipèdia):

El gat de Schrödinger o la paradoxa del gat és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger per tal d'il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.

L'experiment es basa en ficar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger una quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de que almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de que no es desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d’un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el principi d'incertesa que s’aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d’obrir la caixa, el propi fet de l’observació modifica l’estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Tenint en compte aquesta teoria, he desenvolupat la teoria del llit quàntic. És a dir, jo em llevo pel matí i el llit està desfet. Vaig a dinar a cals avis i l'àvia em pregunta si el tinc fet o no. En aquest moment encara no us he dit si el tinc fet o no, per tant, és un objecte indeterminat. De fet, si us dic que el tinc fet o no, us ho haureu de creure (o no). El cas és que no teniu res més a que agafar-vos.

Si em creieu, que el tinc fet, us puc haver mentit i el llit continua sent un objecte indeterminat (perquè vosaltres seguiu sense saber com està realment).
Si no em creieu estareu en dubte, puc haver dit una mentida, certament, però també puc haver dit la veritat. De fet, també hauria pogut dir que els crancs creuen que les piràmides les van construir els americans, i això no canviaria el fet de que el llit estigués fet o no. El llit continua indeterminat.

Fer el llit a l'estiu és força simple, al cap i a la fi només cal estirar el llençol, però tinc coses més importants a fer, com mirar el pas dels núvols pel cel, les descàrregues de l'emule o el plus codificat.

Al cap i a la fi, si no sou observadors del llit, no sabreu el seu estat, per tant, estarà fet i desfet al mateix temps.

Vosaltres com creieu que el tinc ara? Qui sap...

Anècdota: La paradoxa ha estat objecte de tanta controvèrsia (i de discussió no només científica, sinó fins i tot filosòfica) que Stephen Hawking va arribar a afirmar que "cada vegada que escolto parlar d'aquest gat, començo a treure la meva pistola".
.

Monòleg ateu

2007-08-20T01:40:00.001+01:00

No sé si havia rigut mai tant amb un monòleg. És realment genial, a més de desmuntar la gran farsa de la religió. Genial.

30 milions d'euros

2007-08-19T23:26:00.000+01:00

Avui ha tornat a perdre el Madrid. Notícia? no, la situació ja és normal. El que sorprèn és que una de les causes d'això sigui un jugador, Pepe, que va costar 30 milions d'euros. Al principi ningú sabia qui era, ara tots sabem que és un arreplegat que ha costat molts milions, 30 per ser exactes. Pepe (a partir d'ara 30 milions d'euros) és un defensa central que segueix l'estela de Samuel "el muro", i de Woodgate.

A mi em fa gràcia veure perdre al Madrid, per això de tant en tant el miro. Avui ha jugat la final de la Supercopa d'aspanya. A perdut, a casa, li han fotut 5 gols, han expulsat a 30 milions d'euros. El Madrid juga a la defensa amb un paio que ha costat 30 milions d'euros i un altre que, diuen, és el millor del món, i no obstant, estan caient tants gols que en comptes del Madrid sembla que jugui un equip de pati d'escola.

Pepe, 30 milions d'euros. Recordeu la dada, pot portar molta felicitat a la gent antimadridista.
.

Pringat de torn

2007-08-13T22:38:00.000+01:00

Els que sabem d'informàtica a vegades hem de resoldre els problemes dels amics, sovint són coses que un nen de 3 anys sabria resoldre. Però no, toca pringar i anar a ca l'amic a ensenyar-li a fer dos clics. Doncs aquí teniu un gag-paròdia amb molt bon humor britànic (crec que l'idioma és norueg):

No som res!

2007-08-10T23:01:00.000+01:00

Dos videos, un per entendre les mides i un altre per entendre les distàncies:

Vendetta

2007-08-09T21:57:00.000+01:00

Era mitjanit i feia mitja hora que m'havia estirat al llit. Lluny de poder adormir-me vaig notar com em començava a picar tot el cos. Deu minuts més tard hi vaig caure: "un puto mosquit". Vaig obrir el llum i el vaig estar buscant una bona estona... en va. De manera que vaig decidir utilitzar la força bruta: l'insecticida. Vaig ruixar l'habitació, el passadís i el menjador, per si les mosques (o el mosquit, més concretament). I esperant a que fes efecte me'n vaig anar a mirar una capítol de Padre de familia a l'ordinador. Peter Griffin si que hagués sabut acabar amb el maleït insecte, però jo no estava per incendiar el pis, en aquell moment no tenia llumins i l'únic encenedor que vaig trobar no tenia gas. Sort pels veïns.

Quan es va acabar el capítol de Padre de familia vaig tornar a la recerca del mosquit, aquest cop buscant més per terra que per les parets. Però no hi havia manera. Després d'una bona estona vaig tornar al llit amb l'esperança de que l'insecticida hagués fet la seva feina. Però el fet de no haver trobat el mosquit em va provocar una certa paranoia. Això, juntament amb la picor de les múltiples picades i de la calor, em va dificultar el son. Al final em vaig adormir.

Aquest matí, ja sense pensar-hi, he trobat el culpable mort el passadís. Abans de recollir-lo i llençar-lo a la brossa li he dit:

ZAS! en toda la boca!

M'he quedat a gust.
.

El nintendo

2007-08-07T12:08:00.000+01:00

Doncs al principi em feia gràcia, després ja m'ha fet llàstima:

Qualsevol diria que qui està posseït pel mateix diable és aquest home. Un personatge encegat pel catolicisme que no sap de què parla, que es pren literalment els reversos de les caràtules de videojocs (a partir d'ara: nintendos). El fanatisme no és bo. No ho pot ser. Aquest paio està realment malalt, només fa falta sentir-lo per comprendre realment fins on pot arribar la religió. És tant exagerat que resulta divertit, hilarant. Sembla la típica paròdia en contra dels nintendos.
I la forma de parlar que té aquest home? No us recordo el típic líder sud-americà? No sembla que parli Chávez? No sé si convenç la gent que té al davant, però si aquests se'l creuen, certament tenen el coeficient intel·lectual d'un legionario. No pot ser que hi hagi gent així en aquest món. Així no pot anar bé la cosa. I, malauradament, aquesta gent té molt poder als EEUU, que és el país més poderós del món.

Espero que les noves generacions tinguin més vista i aconsegueixin veure el món, perquè ara per ara no veuen més que una paret d'ombres, com explicava Plató al mite de la caverna.

Per cert, hi ha més vídeos d'aquest personatge, aquest cop acusant a Disney de pornografia infantil a la Sirenita o trobant significats diabòlics a 101 dàlmates o Hercules. Si us fa més gràcia que no pas llàstima li podeu donar un cop d'ull buscant per Youtube. I si no us fa gràcia, també us ho podeu mirar, i almenys sabreu com pensa aquesta gent.

Un tros de fill

2007-08-05T16:13:00.000+01:00

Aquest matí m'he passat per la web de l'sport i m'he trobat un article que parlava sobre Deco i el seu 4t fill. 4t fill? bé, potser no, qui sap...

(clic a la imatge per ampliar)

Imaginar-se un quart de nadó no té preu. Com seria? Un cap i un braç? Potser la pregunta clau hauria de ser: Aquesta gent llegeix el que escriu?
.

Star Trek XI

2007-08-04T14:14:00.000+01:00

M'acabo d'assabentar de qui serà el protagonista de la nova pel·lícula d'Star Trek: Zachary Quinto (Sylar a Heroes). La pel·licula, que a més d'aquest gran actor que es posarà a la pell del mític Spock serà dirigida pel semidéu J.J. Abrams (Lost, Alias, Mission: Impossible III,...), promet tornar la saga a la primera plana del panorama mundial de ciència ficció.
Això sí, de moment haurem d'esperar fins finals del 2008 per poder-la gaudir.

Jailhouse pop

2007-08-04T13:32:00.000+01:00

Ho heu vist tos no?!
Segur que sí, ha sortit a per les notícies, els diaris,...

Mentre aquí a Catalunya el presoners se'ns amunteguen a les presons, a Filipines ballen. Filipant.
El video és molt bo, sobren les paraules.

Camions de bombers

2007-08-02T19:52:00.000+01:00

Estava mirant Padre de familia, i aquest gag m'ha fet un munt de gràcia. Absolutament genial.

El mestre Uematsu

2007-07-29T21:10:00.000+01:00

A alguns potser no us sona el nom de Nobuo Uematsu. Altres pot ser que tampoc però que conegueu les genials bandes sonores dels diversos Final Fantasy. Altres potser no sabeu ni d'un ni altre, però si seguiu llegint descobrireu un dels més grans compositors dels últims temps.

Nobuo Uematsu (植松伸夫; Uematsu Nobuo, nascut el 21 de Març de 1959) és un compositro japonès de música per a videojocs. Ha composat música per a la saga Final Fantasy i també per a altres videojocs com per exemple Chrono trigger. Està considerat com un dels millors compositors de finals del segle XX i principis del XXI, i actualment es fan concerts de la seva música arreu del món, interpretat per varies orquestres com ara la Filarmònica de Los Angeles o, més recentment, Play! A video game symphony.

Aquí us deixo unes mostres de la seva música:

Suteki da ne:

Liberi fatali (la meva preferida):

One Winged Angel:

Terra:

Vama'alla Flamenco:

Bombing Mission:

I per acabar, un video:

Aerith's Theme:

Drogues

2007-07-27T20:18:00.000+01:00

Ups, m'he colat. El títol hauria de ser "Ciclisme", però vaja, tampoc m'he equivocat de tant. Que llastimós és el panorama d'aquest esport que no li interessa a ningú. Ens el claven per la tele perquè no saben que posar, i a la premsa escrita igual. Els diaris esportius a l'estiu fan pena, t'omplen 20 pàgines amb els rumors dels possibles fitxatges del Barça i 10 més per llistar els ciclistes que es xuten. I cada any estem igual, o pitjor.

Es droga un i abandona l'equip sencer. Potser fins i tot algun altre equip que no hi té res a veure però que té por que se'ls vegi el llautó i acabin desprestigiats. I cada dia estem igual: que si han enganxat a un, que si han enxampat a l'altre,... Algú sabria alguna cosa del ciclisme si no fos pel dopping?

Partidet trist

2007-07-26T22:13:00.000+01:00

Que avorrit ha estat el primer partit de pretemporada del Barça. Guanyant de la manera més roïna, a l'últim minut, i de penal. De penal fallat a més! que si ha entrat ha estat de rebot! I gran cosa més, s'han vist les bones maneres dels nous i dels joves (tothom parla dels 4 fantàstics, però jo crec que Dos Santos i Bojan faran parlar). I... algú m'explica per què collons continua jugant gent com Motta i Ezquerro?! Ja haurien d'haver marxat aquests!
De moment no s'ha vist gran cosa. Dissabte més.

Llançament de Vista

2007-07-26T13:16:00.000+01:00

La Tira Ecol d'aquesta setmana és increïble:

(Clic a la imatge per veure-ho bé)

Quanta raó, Windows Vista està sent un fracàs bastant seriós. Si continua així acabarà com Windows ME, un dels fracassos més sonats de Microsoft. La gent no se'l posa ni pirata.

Font: Tira Ecol

Letters from Iwo Jima

2007-07-22T15:39:00.000+01:00

Seguint l'entrada anterior, ara toca l'altra pel·lícula de Clint Eastwood sobre la batalla d'Iwo Jima. A Cartas desde Iwo Jima (Letters from Iwo Jima) podem veure el punt de vista Japonès. Aquests han de defensar l'Illa per tal de què els Americans no ocupin un emplaçament clau de la Guerra del Pacífic, que permetria a l'oncle Sam atacar l'arxipèlag Japonès. Una pel·lícula que no baixa el nivell en cap moment.

Sinòpsi

Fa seixanta-dos anys, els exèrcits nord-americà i japonès es van veure les cares a Iwo Jima. Dècades després, diversos centenars de cartes són desenterrades de sota la terra d'aquesta inhòspita illa. Les cartes posen cara i veu als homes que allà van lluitar, així com a l'extraordinari general que els va dirigir. Els soldats japonesos són enviats a Iwo Jima sabent que, amb tota probabilitat, ja no tornaran. Al comandament de la defensa es troba el general Tadamichi Kuribayashi (Ken Watanabe), els viatges del qual a Amèrica del Nord li han revelat la naturalesa inútil de la guerra, però també li han proporcionat un coneixement estratègic sobre com fer front a la imposant armada de guerra nord-americana que s'aproxima pel Pacífic. Sense més defensa que la pura voluntat i les roques volcàniques de la pròpia illa, la tàctica sense precedents del general Kuribayashi va transformar el que es preveia com una derrota ràpida i sagnant, en gairebé 40 dies de combat heroic i enginyós. Prop de 7.000 soldats americans van morir a Iwo Jima; més de 20.000 efectius del bàndol japonès també ho van fer. Les sorres negres d'Iwo Jima es van tenyir de la seva sang, però els seus sacrificis, els seus esforços, el seu coratge i la seva compassió perviuen a les cartes que van enviar a casa.

Si Banderas de nuestros padres és bona, Cartas desde Iwo Jima és una obra mestra. Clint Eastwood la clava (una altra vegada) en un film inoblidable i emotiu. Una pel·lícula que mostra la inutilitat de la guerra. La fotografia és esplèndida, la música sublim, la direcció genial i l'actuació magnifica. És d'aquelles pel·lícules que s'han de veure, que no es poden deixar passar.

9'5/10

Fitxa a IMDb: Letters from Iwo Jima
Viquipèdia: Iwo Jima
Viquipèdia: Batalla d'Iwo Jima

Flags of our fathers

2007-07-22T15:08:00.000+01:00

Aquesta setmana he mirat les dues pel·lícules de Clint Eastwood sobre la batalla a l'illa d'Iwo Jima. Començo explicant que em a semblar Banderas de nuestros padres (flags of our fathers).

Aquesta pel·lícula ens mostra el punt de vista americà del que va succeïr a l'illa d'Iwo Jima, a les acaballes de la 2a guerra mundial (febrer i març de 1945), i del que va passar a un grupet de persones que van ser considerats herois.

Sinòpsi

És la imatge més indeleble de la Guerra del Pacífic, un moment en el temps immortalitzat en un film sobre cinc marines i un metge de la Marina aixecant la bandera dels EE.UU. a la muntanya Suribatxi, pocs dies després de començar l'acarnissada batalla per la guarnició japonesa d'Iwo Jima. Per als homes que apareixen a la foto, aixecar la bandera és una petita formalitat al mig d'una extenuant batalla, però per a aquells que tornen a casa, la imatge d'aquests homes treballant junts en silenci per superar unes devastadores adversitats dóna un nou sentit a la noció d'heroi. Captiva un públic americà famolenc d'esperança i cansat d'una guerra que no sembla tenir final. Dóna a les mares una raó per creure que els seus fills tornaran vius, i un sentit a aquelles que ploren per uns fills que mai no tornaran.
Per aprofitar l'ona de sentiment que la foto inspira, els "hissadors de la bandera" són trets del combat i enviats a casa per continuar servint al seu país, no en el camp de batalla, sinó entre multitud de fervoroses masses reunides per ser a prop de "verdaders herois" i estendre uns talons extremadament necessaris per finançar l'esforç bèl·lic. Però en el seu interior senten que, igual com els seus amics i germans caiguts en combat, una part de les seves ànimes mai no abandonarà les negres sorres d'Iwo Jima.

La peli està bé, però no acaba de matar. No és fa aborrida, però s'allarga una mica massa. Músicalment és bona, però no genial.

7/10

Fitxa a IMDb: Flags of our fathers
Viquipèdia: Iwo Jima
Viquipèdia: Batalla d'Iwo Jima

Segresten "El jueves"

2007-07-20T19:13:00.000+01:00

Sembla mentida que avui dia passin coses com aquestes en un país que es considera civilitzat. Bé, tenint en compte que és Espanya, no em sorprén. Però no deixa de ser penós i trist:

El jutge Del Olmo ordena el segrest d''El Jueves' per una caricatura "denigrant" dels Prínceps

"El jutge de l'Audiència Nacional Juan del Olmo ha ordenat el segrest de l'últim número de la revista El Jueves per injúries al successor de la Corona, ja que a la portada de la publicació apareix una caricatura "denigrant" dels prínceps d'Astúries mantenint relacions sexuals."

Llegiu l'acudit fent clic a la imatge.

Doncs a mi em sembla molt bé que carreguin amb tota l'artilleria contra els xupòpters de la família reial, lladres, això és el que són. Símbols de l'edat mitjana, catòlics, són com el toro d'osborne. No pot ser que amb el segle XXI ja entrat quedin monarquies als països desenvolupats. Ja va sent hora de que la gent comenci a carregar amb força contra la noblesa.

Quanta caspa, noblesa i religió,... Tot fora home, viuriem molt millor sense ells.

Com ser un Freak, començant pel nom

2007-07-05T18:59:00.000+01:00

Coses que passen, que ets molt friqui i ho vols demostrar? Doncs et canvies el nom. Això és el que ha fet en Jason Michael Burrows (foto), que després de trencar-se-li el tupí va i decideix canviar-se el nom. I direu... i com es diu ara? Doncs no és diu John, ni Jack, ni James, ni George,... és diu... prrrrrrr (redoble de tambors)... Megatron!!! Jason Megatron Burrows. Increïble.

També és curiós el cas d'una família americana que va posar al seu fill el nom de... prrrrrr (redoble de tambors)... Georgebush Neeway. Així, tot junt, no ho he escrit pas malament.

La Mort a la carretera

2007-06-28T16:12:00.000+01:00

És plena nit, i per una carretereta de mala mort hi circula un cotxe. En un moment donat, el conductor mira pel retrovisor i hi veu un esquelet vestit de negre. No, no és Mª Teresa Fernández de la Vega, és La Mort. De la Vega no porta dalla, sinó, hagués tingut seriosos problemes per identificar-lo.

El conductor ja es veu mort, "segur que me la foto al següent revolt", pensa. Però no, aconsegueix passar el primer revolt sense incidents. I el segon, i el tercer,... La Mort no diu res. Roman callada, amb aquella cara inexpressiva que ho diu tot i no diu res. "Estàs mort, t'ha arribat l'hora".

Conductor: Diguem, com moriré?
La Mort: Serà ràpid.
Conductor: I la causa?
La Mort: Tu mateix.
Conductor: Jo sóc la causa de la meva mort?
La Mort: Sí. La teva dona et fa el salt amb el veí.
Conductor: ...
La Mort: Ep! Compte! Aquest és el pont pel que t'has de tirar!

El conductor accelera, trenca la tanca del pont i és tira de dalt baix. Mort a l'acte, ha estat ràpid.

El món dels morts

2007-06-20T22:39:00.000+01:00

En Yuri estava jugant una partida d'escacs contra ell mateix quan de cop i volta sona el timbre. És estrany, perquè són les dues de la matinada. Però en Yuri és molt bona persona i davant la possibilitat que sigui algú amb alguna urgència greu, decideix apropar-se a la porta per veure qui és i què vol.
Mira per l'ullet de la porta i veu un paio amb el que sembla un llençol negre que el cobreix. "Deu tenir fred" pensa en Yuri, que és molt bona persona. Decideix obrir la porta, però quan només l'havia obert un parell de pams s'adona que aquell paio du una dalla que en fa dos com ell (que tot s'ha de dir, és força baixet,... a més de bona persona). És per això que intenta tancar la porta d'un bon cop, però el personatge de negre posa el peu per evitar que és tanqui. Sona un cop sec, com si hagués picat una pedra, no un peu.

???: Hòsta puta! Oh, quin mal! No siguis tan bèstia!
Yuri: Qui ets? què vols? D'on has sortit?
???: Tranquil home, no li faré mal. Només vull una cosa.
Yuri: Qui és?!
???: Calmi's home.
Yuri: ...
???: Hmmm... Sóc la mort. Vinc de l'infern i el vull a vostè.
Yuri: Aaaah! Però sóc massa jove! I estic bé de salut! I sóc molt bona persona... crec...
La mort: Tranquil, que vingui de l'infern no significa que el vulgui dur allà. Però és ben cert que morirà. És inevitable. És el destí.
Yuri: I qui em matarà? vostè?
La mort: No pas, jo només estic aquí per endur-me la seva ànima.
Yuri: Doncs torni quan estigui mort, hòstia! No em toqui els collons.

En Yuri tanca la porta aprofitant que La mort ha tret el peu. No obstant, La mort apareix asseguda al sofà. En Yuri és resigna, sap que ha arribat la seva hora, tot i que no sap perquè. Decideix preguntar-li a La mort, ella ho deu saber.

Yuri: Escolta... d'això... de què moriré?
La mort: El teu veí et matarà.
Yuri: El meu veí? Què hi té en contra meva?
La mort: Res.
Yuri: ...
Yuri: I?
La mort: I res més. Tirarà la porta al terra i et clavarà 4 ganivetades al pit.
Yuri: No pot ser, la gent no mata per no res.
La mort: Jo no n'estaria tant segur, de fet en seràs testimoni.
Yuri: Això és impossible, aquestes coses no passen.
La mort: D'això,... Yuri, fa 10 minuts creies possible que jo hem presentes aquí i que obririem un debat sobre les possibilitats de la teva mort?
Yuri: ...
La mort: I doncs?
Yuri: Aquí l'has clavat. L'has clavat tio, l'has clavat.

En aquell precís instant, el veí tira la porta al terra, s'apropa a en Yuri i el pela. 4 ganivetades al pit.

Continuarà...

Carl Sagan per a creacionistes

2007-06-15T18:10:00.000+01:00

Què passaria si s'edités Cosmos de Carl Sagan per als nord-americans del sud (té conya la nomenclatura). Doncs això:

Com fer que la gent apagui el mòbil

2007-06-15T12:51:00.000+01:00

Quan anem al cine, el pitjor que pot passar és tenir algú a la sala aficionat a parlar pel mòbil a mitja pel·lícula. És per això que les mateixes sales de cine acostumen a posar un petit clip abans de començar la peli per a que la gent apagui els seus telèfons. Ho aconsegueixen? Doncs no gaire, la veritat. A Tarragona solen passar un curt dels 10+2 (si, els numerets de dibuixos animats). Bastant trist i no gaire efectiu.

Però ves per on, he trobat això:

Sónats

2007-06-14T22:10:00.000+01:00

Bé, comencem amb el video:

Ho haveu vist tots no? Ho haveu vist?! La mare que els va parir!

I ara la crítica: Vosaltres us penseu que això és presentable? Mare meva, quatre penjats amb passamuntanyes al més pur estil eta (sí, no són tan diferents), drogats fins al cul i escoltant una "música"... lamentable.
Però vaja, no puc dir que no l'han clavat.

Per a tots els que tingueu una mica d'idea de programació, així és com veig jo la música tecno:

for ( ; ; ) {
.....Puum();
}

Tristíssim.

Noé 2.0

2007-06-06T22:01:00.000+01:00

Respecte a l'entrada anterior. Em va venir al cap al veure un capítol de Robot Chicken. És simplement genial:

Els fills de Noé

2007-06-06T15:25:00.001+01:00

No sóc pas un erudit en aquests temes però...

Com collons es va reproduir Noé?

Pirates de pa sucat amb oli

2007-05-29T19:28:00.000+01:00

Eren les 3 de la tarda i m'han agafat ganes d'anar al cine, he anat a veure Piratas del Caribe: en el fin del mundo.
M'he endut una esperada decepció, un cop has vist les altres dos no es tenen gaires esperances de que aquesta hagués de ser diferent. I és una llàstima, perquè aquesta saga, enfocada des d'un punt de vista més seriós hauria pogut arribar a ser una llegenda del cinema. Però no, els diners s'imposen, i com a resultat tenim una birria de pel·lícula plena de gags d'aquells absolutament absurds que no venen a compte de res, de recurs fàcil i sense gràcia. Vaja, almenys a mi no me'n feia cap, tot i que hi havia alguns que si que reien, però de la gent t'ho pots esperar tot. Quan vius en una societat ignorant amb munts de seguidors del Partit Popular i gent que creu en uns ens suprem i omnipotent capaç de convertit l'aigua en vi, el pa en caviar o la Coca-cola en Pepsi,... res no et sorprèn. És una llàstima, i després em queixo que a l'únic cinema al que tinc accés només hi fan brossa comercial, al més pur estil Garfield 2 que aprofitaré per retreure-li a un que jo em sé (hahaha, ZAS! en toda la boca).

Tornant a la peli, la música i els efectes especials estan molt bé, fins i tot les actuacions, però aquí hi ha un problema, la majoria de personatges tenen un rol cutre o infantilitzat que fa que sembli que per fer el seu paper hagin d'actuar malament a propòsit. Horrible. El plantejament d'aquesta trilogia és mereix una pedrada.

A tots aquells que busqueu una pel·lícula entretinguda sense gaires pretensions us pot arribar a agradar, però si el vostre coeficient intel·lectual supera la mitja de qualsevol equip de futbol,... us decebrà.

Sinopsi:
Will Turner i Elizabeth Swann s'han aliat amb el capità Barbossa amb el desesperat objectiu d'alliberar al capità Jack Sparrow del seu terrorífic parany en el celler de Davy Jones. Mentre, l'esgarrifós vaixell fantasma, L'Holandès Errant i Davy Jones, en mans de la Companyia de les Índies, provoquen el caos en els Set Mars. Navegant per les aigües braves i traidores, posen rumb a l'exòtica Singapur i s'enfronten a l'astúcia del pirata xinès Sao Feng. Més enllà dels confinis de la terra, cadascun haurà de triar un bàndol en una titànica batalla final, ja que no només les seves vides i les seves destinacions pengen d'un fil sinó també l'estil de vida dels pirates, sinònim de llibertat.

A tot això li poso un 5/10.
Fitxa a IMDb

Sukiyaki Western: Django

2007-05-28T17:40:00.000+01:00

Avui estava llegint una revista sobre cine asiàtic a la que estic subscrit i he trobat una preview molt interessant: Sukiyaki Western: Django.

Tres són els punts que fan d'aquesta una pel·lícula, si més no, curiosa. Per començar, esta dirigida per Takashi Miike, un director sense límits que roda lo que vol, mai el que li diuen les productores. A més, és un director molt experimental capaç de crear el que ningú ha gosat inventar avanç que ell. I aquesta és la premisa del segon punt d'interès. Com que Miike està boig doncs va pensar de fusionar el chambara (cine de samurais) amb l'spaghetti western. Sembla una animalada, però el resultat promet molt. El tercer punt potser no és tant important, però si un dels més sorprenents: Hi actuarà Quentin Tarantino! Es veu que només en una escena al principi del film, però la seva sola presència val la pena. L'aparició de Tarantino ve a costa de la seva admiració per Miike (d'on us penseu que sortien les idees de Kill Bill? Doncs de l'extensa i brillant filmografia de Miike).

La peli encara no s'ha estrenat al Japó, que jo ja estic esperant a que surti i algú la subtituli per veure-la. (babes)

Trailer: