Eau de toilette.

dissabte, 30 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Això és un anècdota de l'any passat. El dia 31 de Desembre estava mirant una peli per la tele (no recordo la peli, devia ser dolenta). I de sobte es posen a fer anuncis. Va tenir la seva gràcia no canviar de canal, us ho explico:
  • Primer anunci: Colònia.
  • Segon anunci: Perfum.
  • Tercer anunci: Eau de Toilette.
  • Quart anunci: Més colònia.
Aquí ja vaig començar a fer una rialla. Pensava "no pot ser que tanta gent compri tantes colònies". Doncs n'hi havia per més!
  • Cinquè anunci: Més colònia.
  • Sisè anunci: Més perfum.
  • Setè anunci: Més Eau de Toilette.
  • Vuitè anunci: Nenuco (vale, potser no)
  • Novè anunci: Eau de Lacoste (Los del caiman).
Òbviament aquí ja m'estava descollonant. Passen uns quants anuncis més (sí clar, tots de colònia).
  • Vintè anunci: Eau de Lacoste.
"Hòstia! si aquest ja l'han fet abans!"
I ja em faltava boca quan tornen a posar la peli. TOTS els anuncis havien estat de colònies! TOTS!

Aquest any també estem veient moltes colònies, però... passarà alguna cosa com l'any passat?

Per cert, coneixeu algú capaç de comprar-se "Fragancia de Carmen Sevilla"? Quanta caspa...

Be the king, my friend.

dimarts, 26 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Que gran Polònia.
Aquí us deixo amb l'última gran meravella del programa:



I un dels antics:


I l'original:

Videoconsoles de nova generació.

dilluns, 25 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

En aquest article exposaré la meva particular visó sobre les videoconsoles de nova generació: X360, Wii i PS3.
Encara que no he pogut jugar encara a cap d'aquestes màquines, crec que puc explicar una mica el que serà aquesta nova generació.

Potència:
  • PS3: És la màquina més potent. El xip CELL deixa enrera qualsevol rival en quant a potència de càlcul i la seva gràfica també és la hòstia.
  • X360: També és una videoconsola molt potent, però amb el temps, es quedarà una mica per darrera de PS3.
  • Wii: Els de nintendo no buscaven potència per a la seva nova consola, i per això el resultat final és una mica decebedor, tenint fins i tot la sensació de que no ha fet el salt generacional.


Jugabilitat:
  • PS3: Molt en contra del que diu la gent, la play no és una videoconsola que no innovi. Els de sony ens ofereixen un grapat d'accesoris per jugar de manera diferent, tals com l'Eyetoy, els micros, els mandos Buzz, i algun altre aparell estrany. A més, el nou comandament, el SIXAXIS, incorpora un sensor de moviment amb el que gaudirem de les mateixes accions de sempre amb un control més fàcil i precís. Malauradament no incorpora vibració, i això, en certs jocs, és un handicap important.
  • X360:No aporta res de nou. Potser avantatja als seus rivals en l'expèriencia de joc online.
  • Wii: El revolucionari comandament de Wii aporta noves possibilitats i diversió. Un "puntazo". No obstant, el mateix comandament pot ser la raó de la caiguda de Wii. Hem de tenir en compte que amb aquest aparell no podem jugar a tots els jocs. De fet no podem jugar a molts tipus de jocs dels que hem gaudit fins ara. El comandament de Wii està pensat per a altres tipus de jocs i per a altres tipus de jugadors. Noves possibilitats sí, però a la vegada impossibilita el joc d'aquells que necessiten un comandament dels de tota la vida. És impossible jugar al Pro Evolution Soccer amb la Wii, però augmenta la diversió en altres tipus de jocs com golf, tennis,...


Més que una videoconsola:
  • PS3: La nova play és un centre multimèdia d'altíssimes prestacions. Podem gaudir del Blu-ray, fotos, videos, linux, música,... Incorpora disc dur, lector de targetes de memòria, sortida d'alta defincició,...
  • x360: Semblant a la PS3, però amb menys prestacions. No incorpora lector d'HD-DVD de sèrie, no podem instal·lar linux (per raons òbvies),...
  • És només una videoconsola.
Futur:
  • PS3: És una videoconsola que aspira a durar uns 10 anys. Degut a les seves altres prestacions, ens ho creurem. A més, entre els jocs que han d'arribar trobem les grans franquicies de sempre (Metal Gear, Final Fantasy, Resident Evil,...) i altres novetats bastant esperades (Assassins Creed, White Knight Story,...).
  • X360: A l'haver estat la primera en sortir, gaudeix de bona salut, i no són poques les empreses de videojocs que li donen suport.
  • Wii: El futur de Wii dependrà de la creativitat dels programadors d'aquesta. De moment, l'únic joc que val la pena és el Zelda, la resta no són més que un conjunt de minijocs al més pur estil "menú degustació" per a ensenyar-nos del que es capaç el mando. Però res més. A més, dels actuals projectes per a Wii, pocs són els que resultin realment atractius com a jocs més complets.

Preu:
  • PS3: És la més cara de totes en diferència. No obstant hem de tenir en compte tot lo dit anteriorment. PS3 no és només un videoconsola, la incorporació del lector Blu-ray és, segurament, el component més car. Però és a la vegada un dels més atractius. Fa mal deixar-se 600€. O som pacients i esperem a que baixi de preu o tenim diners i ens els gastem en una tros de màquina. Jo seria pacient.
  • X360: Com que va ser la primera en sortir, té ja un preu més reduit, a més d'un cataleg de jocs més complet.
  • Wii: És barata. Un punt a favor. Clar que les seves baixes prestacions li poden passar factura.

Bé, ja arribat el punt en que estic fart d'escriure.
Conclusió. El temps dirà com acaba tot això.

Nadales i "villansicos".

dissabte, 23 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Aquest matí em demanaven una nova entrada, però no sabia sobre que escriure.
Després he sortit a comprar el pa, i quan estava a la cua he vist la llum, o, per ser més exactes, he sentit la cançoneta. Nadales.
Déu, Al·là i Ronaldinho! Hi ha quelcom pitjor que el Reaggeton! I ho estava escoltant! I lo que és pitjor, per la meva condició de client, m'ho havia de tragar fins que sortís d'allà! (I no vegeu la cua que hi havia avui).
Nadales i "villansicos", cada any el mateix, cançonetes cutres que la gent ni es baixa d'internet. Cada any el mateix, ningú en fa de noves. Cada any el mateix, "pesesitos en el rio", "el portal de Belem",...
A més, la naturalesa d'aquestes cançons és l'enganyifa aquesta del nen Jesús (va esternudar només nàixer, i algú li va dir així).


N'estic segur que si es fes una enquesta sobre si a la gent li agraden les nadales, un 80% diria que no, un 10% diria que "mira, és típic de nadal" (d'aquests, un 99% són més grans de 60 anys), i el 10% restant se'n fotria de l'enquestador a la cara i faria un triple salt mortal carpat enrere mentre explica el conte de la caputxeta vermella a uns nens petits vinguts de Sibèria.

Violència nadalenca.

dimarts, 19 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

Sí, exacte, torneu a estar llegint una d'aquelles entrades en les que diueu: "ja està, una altra paràbola de Mata sobre lo políticament correcte".


Anem a parlar sobre el Tió, aquell tros de tronc mort al qual se li fot hòsties per a que "cagui" dolceries varies.
Per començar cal tenir en compte que la clientela d'aquesta tradició són els nens (els mateixos que miren Popeye), que amb un garrot i cantant una cançoneta xorra despleguen la seva ira contra un pobre desgràciat (generalment mal alimentat amb pell de taronja) que els hi regala galindaines i felicitat. Ull a la paraula felicitat! Clar, ja veieu per on van els trets. No pot ser que per a que un nen sigui feliç hagi de fer us de la violència contra un tronc, perquè clar, després el nen el que apren és que amb la violència s'aconsegueixen objectius, en aquest cas polvorons. I després creixen com creixen i diem allò de "aquests nens d'avui dia cada vegada estan pitjor". Heus aquí la raó de tot plegat.

PD: Cal tenir en compte que el tió no es pot defensar.

MirrorMask

diumenge, 17 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 3 comentaris |

Grata sorpresa la que m'he emportat al mirar aquesta pel·lícula. Mai avia vist res semblant.

MirrorMask és una d'aquelles pel·lícules que marquen un abans i un després, com Amélie, Big Fish, El viatge de Chihiro,... d'aquelles que l'acabes de veure i dius... hòstia! i no dius res més perquè no hi ha paraules. Un bon argument acompanyat d'una qualitat visual que ens transportarà durant tota la pel·lícula a un món imaginari ple de criatures fantàstiques, gegants immensos, llibres amb personalitat i homes enmascarts, enmig d'un món fascinant i saturat de color roig.

El nivell de fantasia, imaginació, creativitat i idees arriba a quotes difícils de veure avui en dia. Imagineu-vos a Dalí col·laborant amb Tim Burton, segurament sortiria alguna cosa semblant a MirrorMask, i és que en alguns moment em caia la baba al veure les imatges d'aquest film.


Sinòpsi:
Helena, que sempre ha somiat en abandonar el circ dels seus pares, mai podria haver imaginat que un dia acabaria despertant en un món paral·lel poblat per les criatures més estranyes i en el qual les forces de les tenebres pretenen acabar amb la pau del fantàstic regne en el qual s'ha vist reclosa. Helena haurà de trobar un objecte d'enorme poder per despertar la Reina Blanca i aconseguir tornar a casa.


9'5/10

Missatge de sa majestat el rei.

| Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

Un dels millors videos que he vist últimament pel youtube.
Mireu-lo, val la pena:




 
Sí senyor, per fi sentim lo que realment pensa aquest personatge.

Ciència o religió?

dijous, 14 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Una les meves cites preferides:

"Si em donen a escollir entre ciència o religió, prefereixo la ciència. Ja que si puc escollir entre Déu o l'aire acondicionat, hem quedo amb l'aire."
Woody Allen

The Host

dimarts, 5 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

Avui toca crítica i recomanació de pel·lícula. Clar que la peli és bona, sinó, no hi hauria recomanació. Estic parlant de "The Host", la nova joia del cine sud-coreà, i ja en van unes quantes. De fet, l'acabo de veure ara mateix, i no m'ha decepcionat pas, tot al contrari.

Dirigida pel genial Bong Jun-ho (Memories of Murder, que també l'heu de veure). Podriem definir "The Host" com una monster movie al més pur estil Godzila, però ens quedariem curts, molt! No és només un festival d'efectes especials (dels bons), sinó que a més té un argument a l'altura i bons actors.


Crec que aquí l'estrenaran al Febrer, i tenint en compte que ha arrasat a l'Àsia (ha batut recòrds), aquí hauria de tenir un bona acceptació. Però de moment no discutiré les tendències cinematogràficques d'aquest país, deixo aquest tema lamentable per una altra entrada, per d'aquí uns dies.

El metges no estudien.

dijous, 30 de novembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Al mateix temps que vaig pensar en lo de que estudiar matava neurones, vaig tenir aquesta conversa a l'IRC:


Sedmikrasky_Currant: Hola Cloud_
Cloud_: Estic fent un brake
Cloud_: Tant estudiar no pot ser bo per les neurones
Cloud_: La societat ens enganya, volen que estudiem per a fer-nos més estúpids.
Sedmikrasky_Currant: xDDDD
Sedmikrasky_Currant: Pero i llavors, com ens curariem?
Cloud_: Anant al metge
Sedmikrasky_Currant: i el metge no ha hagut d'estudiar per arribar a ser-ho?
Sedmikrasky_Currant: i creus que ell es un estupid i un ignorant?
Cloud_: Sí, per això sempre et pregunten:
Cloud_: - Què té?
Cloud_: i tu li dius
Cloud_: - És vostè el metge, diguim vostè que tinc
Cloud_: ^^
Uzu_off: xDD
Sedmikrasky_Currant: pero que jo sapiga, tu saps els sintomes que tens i ells encara no són endevins
Uzu_off: nono
Uzu_off: mira el dr. house
Uzu_off: xD
Cloud_: exacte, el Dr. House no estudia
Cloud_: Mire sèries de metges, i per això en sap tant
Cloud_: vale, els metges aprenen medicina mirant sèries de metges
Uzu_off: xDD
Cloud_: i com que en aquestes només hi surten grans casos, cap metge normal sap curar un refredat
Cloud_: i això és així i qui digui el contrari és un miserable
Uzu_off: i rubalcaba aunque no lo diga tambien
Cloud_: hehehe


Donc això, està claríssim que medicina no és una carrera on la gent estudia durant 6 anys, sinó una carrera on la gent mira sèries de metges durant 6 anys.

Estudiar no pot ser bo.

dimecres, 29 de novembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

He arribat a la conclusió que estudiar no pot ser bo. Això ha de ser contraproduent d'alguna manera, segur que estudiar mate neurones.

De fet, crec que els de dalt ens enganyen i ens fan estudiar per fer-nos més estúpids.


Se m'acaba d'acudir un nou tema per a un article d'estos grosos i amb foto que tant us agraden, com el de popeye: "Els metges". A veure si l'escric demà...

Demà tinc exàmen

| Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

Demà tinc exàmen. Demà sempre tinc exàmen. Qualsevol dia, l'endemà tinc exàmen... encara que sigui dissabte.

Popeye el violent.

dimarts, 28 de novembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

Hòstia si en feia de temps que volia escriure sobre aquesta qüestió. Hehehe, el títol ho diu quasi tot, però passem a analitzar aquest personatge, protagonista d'una mítica sèrie de dibuixos animats... per a nens. I compte, que quan dic nens vull dir d'aqulls petits petits.

Per començar, Popeye ho resol tot amb la violència, això és a patades i cops de puny. Encara rai que en el paper de dolent, en Brutus, tenim un pobre desgraciat obès i masoca. Almenys pel seu paper de dolent no fomenta els seus valors. D'altra banda, Olivia és anorèxica, i això ja és més preocupant.
Ah calla! encara no he acabat amb Popeye! El paio es droga! Vosaltres us penseu que amb els espinacs s'aconsegueix una força sobrehumana?! HA! Això són drogues segur,... o espinacs transgènics passats per les anfetamines, epo o alguna cosa per l'estil. Però espinacs normals i corrents no, que està sobradament demostrat que d'energia no n'aporta gaire.

Així doncs, el cóctel ens queda amb un pallaso violent que es droga, un imbècil que hi cau una vegada rere altra i una anorèxica tòtila.

Per cert, popeye em recorda als personatges del Final Fantasy 7, a veure si sabeu per què.

Obertura

dilluns, 27 de novembre del 2006 | | 0 comentaris |

La obertura d'un Blog no és mereix cap article. Quan toqui posar coses serioses ja m'esplaiaré.

Subscriure's a: Missatges (Atom)