Violència nadalenca.
dimarts, 19 de desembre del 2006 | Etiquetes de comentaris: Crítiques a la societat | |
Sí, exacte, torneu a estar llegint una d'aquelles entrades en les que diueu: "ja està, una altra paràbola de Mata sobre lo políticament correcte".
Anem a parlar sobre el Tió, aquell tros de tronc mort al qual se li fot hòsties per a que "cagui" dolceries varies.
Per començar cal tenir en compte que la clientela d'aquesta tradició són els nens (els mateixos que miren Popeye), que amb un garrot i cantant una cançoneta xorra despleguen la seva ira contra un pobre desgràciat (generalment mal alimentat amb pell de taronja) que els hi regala galindaines i felicitat. Ull a la paraula felicitat! Clar, ja veieu per on van els trets. No pot ser que per a que un nen sigui feliç hagi de fer us de la violència contra un tronc, perquè clar, després el nen el que apren és que amb la violència s'aconsegueixen objectius, en aquest cas polvorons. I després creixen com creixen i diem allò de "aquests nens d'avui dia cada vegada estan pitjor". Heus aquí la raó de tot plegat.
PD: Cal tenir en compte que el tió no es pot defensar.
la clientela d'aquesta tradició són els nens (els mateixos que miren Popeye)
Com he rigut amb aquesta menció al article de popeye :p