Ens ataquen

Ahir va fer 15 anys que va morir un dels millors escriptors de la història. Isaac Asimov (1920 - 1992). Aquest senyor, autor d'una animalada d'obres, va ser qui em va enganxar al gènere de la Ciència-Ficció. Vaig començar amb "Els propis déus", una de les seves millors obres, però una mica heavy per endinsar-se en el món de la ciència ficció. I després d'aquest ja va ser un no parar. Vaig llegir "Jo, Robot", la trilogia "Fundació", "El sol nu",... i la meva preferida, "La fi de l'Eternitat". Cap d'aquestes mereix una nota inferior al 10, cap. És més, "La fi de l'Eternitat" té un 11... sobre 9.

Totes les obres d'Asimov que he llegit són boníssimes. Tot i fer servir força vocabulari tècnic, és sorprenent com fa que tot sembli molt natural, senzill, simple. No basa les seves novel·les en un suposat futur terrestre, sinó que crea universos nous, a vegades totalment diferents del nostre, però quadra tot. Genial. Però no serveix explicar-ho en paraules.

Si no heu llegit mai res d'Asimov, ja esteu tardant. És un imprescindible. Us recomano començar per la trilogia "Fundació", no us decebrà.

"Vais a flipa', palabra!"