El futur: Medicina
dimarts, 18 de setembre del 2007 | | |
És curiós, començo a escriure aquesta entrada amb un refredat de ca l'ample. Abans de començar m'agradaria advertir-vos que no tot el que escriuré està en investigació o ho trec de fonts fiables. A vegades tiraré d'imaginació i m'endinsaré en el món de la ciència-ficció. Després ja ho podrem discutir.Per començar cal tenir en compte que sempre és millor prevenir que haver de curar. D'aquesta manera, m'imagino un món on cada individu tindrà un o diversos xips dins del cos que faran un seguiment d'allò que ens fa falta, del que ens sobra o del que no hauríem de tenir. Així doncs, podríem tenir una pantalla a la nevera que, quan ens apropem a ella, ens digués que hauríem de menjar o que ens convé evitar. A més, aquestes xips ens podrien avisar d'infeccions, virus,... qualsevol cosa. Es podria monitoritzar amb un dispositiu al canell, com un rellotge. O un rellotge que faci a més la funció de monitoritzador de l'estat de la persona que el porta, tan se val.
Arribarà el dia en que les malalties genètiques no existiran. Bàsicament serem capaços de mirar el genoma d'una persona, comparar-lo amb un de normal i esbrinar si és passable o aquell individu tindrà malalties greus. Llavors serem capaços de modificar l'ADN a plaer per evitar malalties (de fet, també podriem modificar els color dels cabells o dels ulls, però suposarem que els nens a la carta estaran prohibits). En futur encara més llunyà potser podríem millorar l'ADN humà per a que sigui capaç de crear immunitat als virus i bacteris més freqüents. Potser fins i tot ens podríem posar un sisè dit a les mans. Crec que serem capaços de modificar l'ADN per crear superhumans, amb més capacitat mental o més força. Però això comportaria debats ètics molt seriosos, ja que estaríem forçant l'evolució.
En cas que la medicina regenerativa fos impossible o molt difícil, o simplement mirant un futur més "proper", trobaríem els mítics implants cibernètics. Que et falta una cama, doncs te'n poses una de plàstic i metall. O de silicona. El que sigui, però connectat als nervis per a respondre de la mateixa manera que una cama normal. I el mateix amb els braços i altres extremitats o òrgans. Oi que no ens és estrany pensar en un cor de cargols i plaques metal·liques? Si potser ho heu vist i tot! Qui sap si fins i tot ens podrem trasplantar el cervell o posar-nos-en un de positrònic, al més pur estil Ghost in the Shell. Però vaja, ja ens estem començant a endinsar en un tema que pot tenir entrada pròpia.I vosaltres? Què en penseu de tot això? Teniu alguna teoria?
Crec que es més viable la nanomedicina.
És molt menys agresiu inocular uns petits "robotets" (als que anomenarem... baskus ^^), intravenosament que socupin de curarte les diverses malalties i mentres estiguis en bon estat facin un "mantenimet cel.lular" per evitar aixi o retardar lenvelliment.
Pense-ho, només caldria actualitzar el teu basku periodicament amb els nous avensos o cures, a més a més tb podries tenir un basku constructor que et millores les sinopsis cerebrals per tal de tenir més capacitat o pq no telekinsis, ki sap...
Salut!
Però els baskus tindrien windows de serie i es penjarien i clar, no faria gaire gràcia tenir algo a l'organisme que estigues pitjor que tu.