Apocalypto

dilluns, 29 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Ahir vaig anar a veure Eucal... Apocalypto.

És defineix amb una paraula: Ultraviolència. El senyor Mel Gibson és d'aquells que no té cap problema en ensenyar sang i fetge, i això és d'agrair. I dic això perquè la pel·lícula la justifica, és a dir, que no és violència gratuita a l'estil Steven Seagal.

La pel·lícula no està gens malament però no acaba de rematar (encara que mori tot quisqui). Està molt ben dirigida, els actors ho fan molt bé, la fotografia és prou bona, l'acció és manté a bon ritme,... però l'argument no és allò que es diu... genial. No arriba a aquell puntet en que, quan la recordes, et retorna el bon sabor de boca que et va deixar. Però bé, entretinguda és.


També voldria fer menció d'una parella de... francesos? que tenia al darrera i que es veu que van anar al cine a fer petar la xerrada. No van callar en tota la puta peli. Els vaig haver de cridar l'atenció. No van callar, però almenys van baixar el to de veu (que era escandalosament fort).


Li poso un 7/10. IMDb

Anuncis que no molen

dijous, 25 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 5 comentaris |

Hi ha una sèrie de productes dels quals no puc tragar l'anunci dels quals.

Comencem:
  • Fontbeya: Es d'aquells anuncis pijos, on surten nens pijos, anunciant... aigua. "Aquí on teniu els refrescus?" "Aquíiii (imbècil)" "Fontbeya?". Aquí és quan al tio li pego una patada giratòria a la boca. Un anunci odiós, un producte absurd. Per mi, bàsicament, és aigua amb sucre.
  • Don Simón: Possiblement és la única marca que fa publicitat agresiva en contra dels altres. Quantes vegades l'hem vist atacar Minut Maid o Granini? Últimament surt un nen amb veu insuportable menjant un puré de verdures... "Pero que sea Don simooon!!!" Ughhh!
  • Baba de carcol: Aquest és un anunci de tipus teletienda que no solen fer als canals normals. Però a vegades (moltes, massa) te'l trobes fent zàpping pel TDT. Va de un producte d'extracte de babes de caragol que, segons diuen ells, regenra la pell i et treu les arrugues. S'ha de tenir estomac que posar-se allò i, òbviament, no s'ha de tenir cervell.
  • 7777: "Los clássicos arcade estan de moda". I una puuuuta meeerda! Ni el pang, ni l'endrapa-cocos ni molt menys el tetris estan de moda (I qui digui el contrari és un miserable). No entraré en el tema del politonos perquè em sembla surrealista i trist.
  • iCat.fm: Hi ha varies versions d'aquest anunci. Alguns potser les odien totes, jo alemnys n'odio una. Odio aquella on surt el paio com a despistat cantant Yesterday, és cert que ell mateix diu que se li queda cara de tonto. Potser serà la cara de tonto que fot en aquest anunci lo que l'espatlla. Això sí, l'emissora és bona.
  • Marina d'Or Ciudad de Vacaciones: Amb paraules textuals del MyGoku: no sé què és pitjor: el QUË GUAY! o el DIGUI? (en que es veu clarament l'original DIGAME?). Quanta raó. Realment fot fàstig la Zaplanada aquesta. En el mateix sac podriem posar a Jose Antonio Camacho i el seu Polari' Wol (Polaris World).
Segur que n'hi ha més, però ara no me'n recordo. Podeu dir quins anuncis odieu vosaltres, i potser aniré ampliant aquesta entrada.

No poso imatges perquè no vull fer publicitat d'aquesta gent.

El Planeta Catalunya

| Etiquetes de comentaris: | 3 comentaris |

Quan ho vaig veure vaig pensar que ho havia de fer saber. Al llibre Ender el Xenocida, hi ha un paràgraf que em va cridar especialment l'atenció. Es feia referència a un planeta anomenat Catalunya. Em va caure la llagrimeta. Catalunya independent, un planeta sencer!!!

Canvi de llibre.

dimecres, 24 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 4 comentaris |

Ja m'he acabat la saga de Ender, grans llibres. M'ha agradat molt, realment genial.
I no comentaré res més perquè aquest tipus d'entrades no li interessen a ningú (I qui digui el contrari...) .

Ara començaré a llegir un llibre ben diferent de lo que he estat llegint fins ara, que era ciència ficció.
Haruki Murakami - Kafka a la platja
N'he sentit molt bones crítiques d'aquest senyor, i d'aquest i d'altres dels seus llibres. Ja us contaré que tal.

I per què no escriu aquest...?

divendres, 19 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 5 comentaris |

Fa uns dies que no escric gaire per no dir gens... de fet res. El cas és que tinc feina i estic refredat, cosa que no impedeix que em passi el dia navegant, però si que em bloqueja les idees, i aquest blog no seria el mateix sense aquestes. D'aquí poc m'hi tornaré a posar, tinc un parell de temes dels que parlar.


Per cert, l'altre dia vaig anar a l'oculista i... com a que no hi veig. De fet ja ho sabia, per això vaig anar-hi. El que volia era, simplement, que em fes la recepta per a unes ulleres noves. Aquest cop em canviaré la muntura, que ja toca.

Americans...

dijous, 11 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 3 comentaris |

Acabo de llegir un diàleg entre Eduard Punset i un tal Sam Harris, la pàgina web de redes.
Us posaré l'extracte del comentari final de l'entrevista:

La situación es que, tomemos mi país, los Estados Unidos, por un momento, literalmente el 44% de los estadounidenses creen que Jesús volverá a la Tierra, bajará literalmente de las nubes como un superhéroe para salvar el mundo, en algún momento de su vida, en algún momento en los próximos 50 años. El 22% de los estadounidenses afirman estar seguros de que esto es verdad; y otro 22% cree que posiblemente sea verdad. En los próximos 50 años.
Sam Harris

Realment em sembla espantós i preocupant. No pot ser que la primera potència mundial estigui tan malalta. Espero que en els pròxims 50 anys canvii la tendència i que el percentatge de gent que creuen que Jesús caurà del cel es redueixi, almenys, a la meitat. O això o que Jesús, quan caigui del cel, es pegui una llet tant bestial que es torni a morir.
Ni Déu va contra la gravetat senyors.

PD: I què farà Jesús si baixa a salvar la Terra? Esborrarà els EEUU del mapa? O retornarà el món a l'edat mitja?

Viatge interestel·lar

dimecres, 10 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 1 comentaris |

És l'any 2073 i un grup de científics descobreix com aconseguir antimatèria en grans quantitats i de manera més o menys "barata". Se sap que l'antimatèria, en contacte amb la matèria convencional, s'aniquilen i alliberen una quantitat bestial d'energia. Una de les aplicacions d'aquest succés són els motors interestel·lars.

Un bon dia, l'any 2076, surt des del Cosmòdrom de Baikonur la primera nau interestel·lar en direcció al planeta habitable Ahren. La nau, tripulada per 134 persones, té la missió d'establir la primera base humana en el planeta humanament habitable més pròxim.
  • La velocitat de la nau serà de 0,998L és a dir, quasi la velocitat de la llum (1L = velocitat llum).
  • La duració del viatge serà de 12 anys.
Cal tenir en compte al senyor Einstein. El temps que transcorrerà a la Terra serà de 756 anys. És a dir, que la nau tardarà 12 anys en realitzar el viatge a velocitat llum, però a la Terra, a velocitat "normal", hauran transcorregut més de 700 anys. Això és degut a la relativitat.

Passen els anys i la nau arriba, per fi, al planeta destí. Aterren davant d'uns multi-cinemes, els pisos ja estan pels núvols i el Barça a guanyat la lliga de campions interestel·lar... la 56a lliga de campions interestel·lar. Catalunya és per fi independent i el pa amb tomàquet és l'entrepà estrella de qualsevol McDonalds. Fraga encara és viu.


El capità baixa de la nau i es troba amb un comitè de benvinguda, comença a dialogar amb el que sembla el portaveu.

Capità: Ei, què ha passat aquí? No hauríem de ser els primers en arribar?
Portaveu: Sens dubte vau ser els primer en sortir.
Capità: Llavors com és que això ja està tan... poblat? És a dir, què collons hi feu aquí? Tot això hauria d'estar deshabitat! Com pot ser?!
Portaveu: Viatge hiperespacial. Surts de la Terra i arribes aquí en un obrir i tancar d'ulls.
Capità: Ei, ei, ei. Espera. M'estàs dient que el nostre viatge no ha servit de res?!
Portaveu: Bé,... sí. El problema no és aquest. Quan vau sortir de la Terra ningú pensava que el viatge més ràpid que la llum fos possible. Han estat 12 anys de viatge que heu perdut... que no han servit de res, però mira-ho pel costat positiu. Això, per vosaltres és el futur. Viatjar a velocitat llum no és només un salt en la distància, també ho és en el temps.
Capità: És clar, això ja ho sabia, però com bé dius ningú pensava que el viatge ultra-lumínic fos possible, de manera que nosaltres ens establíem aquí i començàvem una nova vida, una nova societat,... des de zero. Hauria d'arribar una nau cada any durant almenys 20 anys. Després ens havíem d'espavilar. Veig que no ha servit de res. Però me n'alegro pel viatge interestel·lar i ser al futur i tot això...
Portaveu: Estàs confós, tu i segurament tota la teva tripulació. És normal. Ho tenim tot preparat per a vosaltres, tots teniu pis i diners suficients per anar tirant.
Capità: No saps el pes que em treus de sobre... Estic preparat per fer viatges llarguíssims a través de l'espai temps... però afrontar una hipoteca... ai, això és un altre tema.
Portaveu: Us invito al cinema, fan la última peli de Walt Disney.
Capità: Encara fan pelis aquests de Disney? Un moment... Disney no feia pelis per a nens petits? Ja saps, d'aquestes que sempre acaben bé i el dolent és molt dolent, i el protagonista és orfe i desgraciat,...
Portaveu: Hahahaha, tu et refereixes a les pelis de l'antiga factoria Disney. Jo vull dir les pelis de WALT Disney, l'original.
Capità: L'heu descongelat?!
Portaveu: Ja em pots ben creure. El paio va reviure tot desquiciat i ara fa pelis policíaques... però el prota continua sent orfe i desgraciat.
Capità: Des de Bambi.

I el capità i tota la seva tripulació van viure la resta de les seves vides feliços, i van menjar anissos,... transgènics.

___________________

Com se me'n va l'olla a vegades...


PD: L'antimatèria existeix, i viatjar a velocitat llum provoca aquest desfase de temps. El desfase me l'he inventat, segurament siguin molts més anys de diferència. De moment, no es coneix cap manera de superar la velocitat de la llum.

Freaks

dissabte, 6 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

En aquesta entrada no us parlaré d'aquells freaks que juguen a jocs de rol, ni d'aquells fascinats per tot allò que vingui del Japó, encara que sigui Coreà. Tampoc d'aquells que surten per la tele en horari infantil explicant tot allò que els nens no volen sentir. No, en aquesta ocasió parlarem d'uns altres freaks, els religiosos.
Alguns podrien dir que aquest col·lectiu pot pertànyer al dels jugadors de rol, però aquests van més enllà. Enumerem els punts que fan d'aquesta gents uns freaks en tota regla:
  • Poden fer el freak sols o acompanyats, però sempre sota les ordenances dels masters, que anomenen capellans, mossens, bisbes i, per sobre de tots ells, el Papa. Del qual tots en coneixem el seu passat ocult com a heroi robot. Ratzinger Z.
  • Tenen un llibre oficial amb les normes a seguir: La Bilblia.
  • Fan convencions arreu del món cada dia, però especialment els diumenges, que és quan els freaks d'aquest col·lectiu s'endinsen més en el seu món (I és prenen una substància estranya anomenada hòstia que els puja 5 punts la vida... o això pensen ells).
  • Per no caure en la monotonia, se celebren convencions especials certs dies de l'any. En aquests dies, aquesta gent és pot tornar totalment boja, i poden actuar de manera anti-natural: fuetejant-se, arrossegant-se per terra, caminant descalços,... horrible, totalment horrible. A més, pel dia en que representa que es mor el seu avatar, divendres sant, convoquen una espècie d'esdeveniment on es duen a terme aquestes accions aberrants en públic, incloent nens! I uns quants van disfressats, i uns altres porten creus, i alguns altres porten... bé, deixem-ho córrer.
Aquí veiem a lo pitjor de lo pitjor portan una insígnia del freakisme religiós.
(Algun dia hauré de parlar d'aquesta "gent")


El panorama és realment espantós. Cal reflexionar-hi.

En fi. En aquest món tots som uns freaks, o ningú és un freak. El que està clar és que alguns s'ho prenen massa seriosament i acaben provocant accions inhumanes i espantoses.

Propòsits per al 2007.

dimarts, 2 de gener del 2007 | Etiquetes de comentaris: | 0 comentaris |

Per aquest any 2007 em proposo deixar de fumar. 

No, no fumo. :-p