Insults en català
dijous, 22 de gener del 2009 | | 9 comentaris |Avui toca parlar d'una de les coses més interessants de la nostra llengua: els insults.
En qualsevol altre idioma insultar és de mala gent, és malsonant, és de fills de puta,... en català, és un art. Tot seguit us deixo amb alguns exemples que tothom coneix però que no fa servir ningú (o que no surten de TV3):
Carallot: un dels meus preferits i, a més, sona fort (com ha de ser).
Xitxarel·lo, baliga-balaga: També són dels meus preferits. Amb Xitxarel·lo pots quedar com un home i continuar tenint dignitat Si li solteu baliga-balaga a algú vigileu no se'n foti de vosaltres a la cara. Hi ha un cert risc, o quedes com un beneit o com un erudit.
Gamarús: No sé per què, però associo aquesta paraula amb el gegant de Doraemon... serà que ho diria molt, o li deien a ell.
Ximple, beneit, badoc: No són tant estranyes per les sento poc. A veure si espavil·lem i comencem a tractar a la gent amb aquests adjectius en comptes de di'ls-hi "gilipolles".
Tros d'ase, tros de quòniam: També les trobo brillants. Sobretot tros de quòniam. Solta-li a algú això i et quedes amb ell (a no ser, està clar, que contraataqui amb un "doncs tu ets un tros de baliga-balaga", llavors guanya ell).
Babau: Es pot utilitzar també quan no es fan imitacions dels famosos corbs que sortien a Arare.
Capsigrany: Oi que sona bé?
Altres: Galifardeu, bordegàs, tòtil, Borinot, bergant, brètol, pallús, curt de gambals, malxinat, pocavergonya, meuca, nyicris, estaquirot, llondro,...
.