Jesus el Hippie

dimarts, 25 de setembre del 2007 | | 1 comentaris |

He trobat un anunci d'una televisió molt bo. Mireu-lo:


Doncs aquests anunci ha estat censurat a Bèlgica. Als bisbes no els hi ha fet la mateixa gràcia que a mi.
Per cert, mola com fa els miracles aquest Jesucrist.
.

Vader a Iwo Jima

divendres, 21 de setembre del 2007 | | 0 comentaris |

Ara sabem que la història no és com ens la contava Clint Eastwood:

.

El futur: Nanotecnologia i el Goo gris

dijous, 20 de setembre del 2007 | | 1 comentaris |

Seguint el tema de l'entrada anterior, podem començar a parlar de la nanotecnologia. De fet, tots sabem que ja s'està investigant. I més o menys podem saber per a que ens pot fer servei. Ara bé, el límit al que arribem amb aquesta tecnologia encara està per veure. El tema promet un avenç absolutament revolucionari. El començament d'una nova etapa per a la humanitat... si se'n podrà continuar anomenant-la així.

La nanotecnologia pot servir per a moltes coses, sobretot en el tema de la medicina. Un dels objectius més clars que té aquest món és el de la producció de nanomàquines que detectin cèl·lules cancerígenes i se les carreguin, prevenint d'aquesta manera qualsevol tipus de càncer, per incurable que sigui avui dia. I qui diu càncer diu qualsevol cosa. Ens poden servir per arreglar-nos per dintre (com els iogurts BIO, però de debò), i que és noti per fora. També ens poden servir per calmar el dolor en cas de ferides o simplement per millorar les pròpies funcions del cos, com la regeneració de teixits per exemple.

No obstant les nanomàquines ens poden portar a la perdició també. El que és coneix com a Goo gris és el pitjor dels panorames. El Goo gris és un hipotètic fi del món involucrant nanotecnologia molecular on robots que s'autorepliquen fora de control consumeixen tota la matèria vivent a la Terra mentre construeixen més d'aquests robots (un escenari conegut com a ecofàgia).

Definició de Goo gris:

El terme va ser usat per primera vegada pel pioner de la nanotecnologia Eric Drexler al seu llibre La Nanotecnologia: L'Aparició de les Màquines de Creació ("Engines of Creation" -1986). Al capítol 4, Màquines d'Abundància, Drexler explora un aterridor escenari de creixement exponencial amb aquests acobladors:
Així el primer replicador acobla una còpia en mil segons, llavors els dos replicadors n'acoblen dos més en els següents mil segons, els quatre en construeixen uns altres quatre, i els vuit en construeixen uns altres vuit. Després de deu hores, no hi ha 36 nous replicadors, sinó més de 68 milers de milions. En menys d'un dia, pesarien una tona; en menys de dos dias, sobrepassarien el pes de la terra; en unes altres quatre hores, superarien la massa del Sol i tots els planetes combinats.
El planeta on els replicants (Stargate) van desenvolupar un Goo gris.

Drexler descriu el "Goo gris" al capítol 11 Màquines de Destrucció:

...primerencs replicadors basats en acoblament podrien derrotar els més avançats organismes moderns. "Plantes" amb "fulles" no més eficients que les cel·les solars d'avui podrien deixar fora de la competència a les plantes, omplint la biosfera de fullatge no comestible. Resistents "Bacteris" omnívors podrien treure de la competència als bacteris reals: podrien disseminar-se com a pol·len bufat, replicar-se ràpidament, i reduir la biosfera a pols en qüestió de dies. Replicadors perillosos podrien fàcilment ser forts, petits, i disseminar-se massa ràpid per ser detinguts - almenys si no fem cap preparació. Tenim suficients problemes controlant virus i insectes de la fruita.
Es pot dir que el "Goo gris" no necessita ser gris. Podrien ser com una planta o un bacteri. Només el resultat de la seva ecofàgia podria assemblar-se a Goo gris.


La idea del Goo gris ha estat molt utilitzada en ciència-ficció. Molts potser recordareu els Replicants de Stargate. Dons això és exactament un exemple de Goo gris amb nanomàquines. Aquests a més tenien consciència, cosa possible, però molt més endins de la ciència-ficció que de la realitat possible. Hi havia un parell de capítols on és podria veure com els replicants s'havien "menjat" un planeta. És a dir, que tot el planeta era una bola gegant replicant que no podria continuar creixent perquè no tenia res més per "menjar".
.

El futur: Medicina

dimarts, 18 de setembre del 2007 | | 3 comentaris |

És curiós, començo a escriure aquesta entrada amb un refredat de ca l'ample. Abans de començar m'agradaria advertir-vos que no tot el que escriuré està en investigació o ho trec de fonts fiables. A vegades tiraré d'imaginació i m'endinsaré en el món de la ciència-ficció. Després ja ho podrem discutir.

Per començar cal tenir en compte que sempre és millor prevenir que haver de curar. D'aquesta manera, m'imagino un món on cada individu tindrà un o diversos xips dins del cos que faran un seguiment d'allò que ens fa falta, del que ens sobra o del que no hauríem de tenir. Així doncs, podríem tenir una pantalla a la nevera que, quan ens apropem a ella, ens digués que hauríem de menjar o que ens convé evitar. A més, aquestes xips ens podrien avisar d'infeccions, virus,... qualsevol cosa. Es podria monitoritzar amb un dispositiu al canell, com un rellotge. O un rellotge que faci a més la funció de monitoritzador de l'estat de la persona que el porta, tan se val.

Arribarà el dia en que les malalties genètiques no existiran. Bàsicament serem capaços de mirar el genoma d'una persona, comparar-lo amb un de normal i esbrinar si és passable o aquell individu tindrà malalties greus. Llavors serem capaços de modificar l'ADN a plaer per evitar malalties (de fet, també podriem modificar els color dels cabells o dels ulls, però suposarem que els nens a la carta estaran prohibits). En futur encara més llunyà potser podríem millorar l'ADN humà per a que sigui capaç de crear immunitat als virus i bacteris més freqüents. Potser fins i tot ens podríem posar un sisè dit a les mans. Crec que serem capaços de modificar l'ADN per crear superhumans, amb més capacitat mental o més força. Però això comportaria debats ètics molt seriosos, ja que estaríem forçant l'evolució.


En cas que la medicina regenerativa fos impossible o molt difícil, o simplement mirant un futur més "proper", trobaríem els mítics implants cibernètics. Que et falta una cama, doncs te'n poses una de plàstic i metall. O de silicona. El que sigui, però connectat als nervis per a respondre de la mateixa manera que una cama normal. I el mateix amb els braços i altres extremitats o òrgans. Oi que no ens és estrany pensar en un cor de cargols i plaques metal·liques? Si potser ho heu vist i tot! Qui sap si fins i tot ens podrem trasplantar el cervell o posar-nos-en un de positrònic, al més pur estil Ghost in the Shell. Però vaja, ja ens estem començant a endinsar en un tema que pot tenir entrada pròpia.

I vosaltres? Què en penseu de tot això? Teniu alguna teoria?

Visions del futur.

| | 0 comentaris |

No estic gaire inspirat aquests dies, però això està a punt de canviar. Tot seguit tinc pensat començar una sèrie d'entrades (com les de les religions alternatives) enfocades en com crec que serà el futur, i com la tecnologia afectarà la medicina, la informàtica, la cultura,... No hi he pensat gaire tampoc, però crec que en puc treure una mica de suc. Després veurem si surt bé i interessa o no.
.

Mani diu

dimarts, 11 de setembre del 2007 | | 2 comentaris |

Mani diu:
S'alça el teló i és veu en Bender estirat a terra. Nom de la sèrie?
Bender-plà.

Religions alternatives III

dijous, 6 de setembre del 2007 | | 1 comentaris |

Església Maradoniana

L'Iglesia Maradoniana és una religió que rendeix culte a l'exfutbolista argentí Diego Armando Maradona, el seu Déu suprem. El culte ja té més de 20 mil feligresos a tot el món, entre els quals es troben Michael Owen, Ronaldinho i Juan Román Riquelme. 1961 és l'any 1 DD (Després de Diego) i marca el començament de l'era Maradoniana.


Els 10 manaments:
  1. La pilota no s'embruta, com va dir 10 en el seu homenatge.
  2. Estimar al futbol per sobre totes les coses.
  3. Declarar el teu amor incondicional per Diego i el bon futbol.
  4. Defensar la samarreta argentina, respectant la gent.
  5. Difondre els miracles de Diego en tot l'univers.
  6. Honrar els temples on va predicar i els seus mantells sagrats.
  7. No proclamar a Diego en nom d'un únic club.
  8. Predicar sempre els principis de l'Església Maradoniana.
  9. Portar Diego com a segon nom i posar-l'hi al teu fill.
  10. No ser cap de termos i que no se t'escapi la tortuga.

Diego amb la copa del món.

El Diego nostre:
Diego nostre que estas a les canxes. Santificada sigui la teva esquerra, vingui a nosaltres el teu futbol. Facis la teva qualitat tant al cel com a la terra. Dóna'ns avui els gols de cada dia, perdona les nostres puntades de peu, com nosaltres perdonem la màfia napolitana, no ens deixis caure en la temptació d'embrutar la pilota i lliurans d'Havelange. Diego.

Font: Viquipèdia (en castellà).
Esglesia Maradoniana: www.iglesiamaradoniana.com.ar (en castellà).
.

Religions alternatives II

dilluns, 3 de setembre del 2007 | | 1 comentaris |

Unicorn Rosa Invisible

El nom d'aquesta religió ve de l'aspecte de la seva deessa, una unicorn que és, paradoxalment, invisible i rosa.



Dogma:

Quan es dicuteix sobre l'Unicorni Rosa Invisible (a partir d'ara, URI) és comú assenyalar que ningú no pot demostrar que ella no existeixi ja que és invisible.
A l'URI li agrada la pizza de pinya i pernil, encara que alguns vegetarians dissenteixen, dient que com l'URI és vegetariana, ha de ser pizza de pinya i xampinyons. S'està d'acord quant a la pinya, així com també amb el fet que ella odia el pepperoni. A més, l'URI "rapta" mitjons, raó que explica la seva enigmàtica tendència a desaparèixer. Els mitjons raptats són considerats "senyals" a favor de l'URI -o poden ser en contra, depenent a qui se li pregunti o de quins mitjons siguin raptats. Els escèptics suggeririen buscar les peces "raptades" amb més cura a la rentadora .

En aquesta imatge podem "veure" L'unicorni Rosa Invisible.

De manera similar al Diable de les religions abrahàmiques, es diu que l'Ostra Morada és l'oponent de l'Unicorni Rosa Invisible. L'Ostra Morada és coneguda també com l'"Ostra Morada (de la Perdició) " o "OM (dP) ", es diu que originalment era un dels subordinats de l'Unicorni Rosa Invisible, però va ser expulsada de Les Seves Pastures per tractar de convèncer els creients de la idea herètica que a Ella li agrada més la pizza de xampinyons i pepperoni que la de pinya i pernil.


Articles de fe:
  • Nostra Senyora Unicorni és Rosada i Invisible.
  • Ella prefereix la pizza de pernil i pinya a la de pepperoni i xampinyons. Es diu que la segona només la mengen els seguidors de la menyspreable Ostra Morada (de la Perdició).
  • Els seguidors de l'URI tenen més dies sants que els de totes les religions juntes, ja que qualsevol dia sant de qualsevol religió és automàticament un dia sant de l'URI. Els dies sants són usats pels fidels per sembrar llavors de dubte i incertesa en les ments dels addictes d'altres religions. El dia més sant de l'any és el primer d'abril. És el dia que Ella suggereix que trobem un boig religiós i li diguem: "Hi ha tanta evidència per a l'existència del teu deu com n'hi ha per a l'Unicorni Rosa Invisible, per què no mires la seva pàgina web? potser aprens alguna cosa".
  • El 42 és un número important per als seguidors de l'URI. És la resposta a la pregunta " Quin és el significat de la vida, de l'univers, i de tot?". Si uneixes els dígits de l'any que ella es va revelar (1 + 9 + 9 +4) obtens 23. Si n'afegeixes 4 (pels seus cascs), n'afegeixes 2 (per les orelles), n'afegeixes 1 (per la banya), n'afegeixes 1 (per la cua) i després afegeixes 9 el resultat també és 42.
  • Alguns seguidors elegits són beneïts amb visites, que es mostren amb senyals a la roba de la rentadora.