Ens ataquen

Ahir em van recomanar mirar Pequeña Miss Sunshine (Little Miss Sunshine, 2006). Al mateix moment vaig dir que la miraria aquell mateix vespre. Així va ser. Resulta que ja la tenia, però corria el risc de ser una d'aquelles pel·lícules que em baixo per omplir el disc dur, passant d'aquesta manera a convertir-se en una opció pels dies d'avorriment i, molt possiblement, a quedar arraconada a l'estoig de les pel·lícules. I ara dic: "Encara rai que me la van recomanar!". Hagués estat molt trist no veure-la.

Pequeña Miss Sunshine és una gran pel·lícula en tots els seus aspectes. És molt entretinguda, els actors ho fan molt bé, et diverteixes, no s'allarga més del que toca i la música... que us he de dir, estic escoltant la Banda Sonora mentre escric aquestes línies, m'encanta. Només començar ja te n'adones, "aquesta pel·lícula serà bona". Ho era.


Sinòpsi:
"Pequeña Miss Sunshine" és una comèdia de carretera sobre una família americana que trenca qualsevol motlle. La pel·lícula presenta una de les famílies més desestructurades de la història recent del cinema: els Hoover, el viatge de la qual a un concurs de bellesa preadolescent no solament provoca un còmic caos, sinó també mort i transformació, llançant un commovedor cop d'ull a les sorprenents recompenses de ser un perdedor dins d'una cultura obsessionada amb la victòria.


Fitxa a IMDb: Little Miss Sunshine
Li poso un 9/10, ben merescut. Molt agradable de veure.

Per cert, els que l'hàgiu vist, no s'assembla a Messi el noi que no parla? A l'última foto, el del mig.