Ens ataquen

Arribem a Maials, traiem els gegants, no plou. De conya.
Arriba l'hora de dinar i mentre desmuntem los gegants comença a ploure. Però no passa res, dinem en un pavelló cobert. Al tornar cap a casa també plou.

I ara ve lo bo (o no). Agafo el tren. No surt tard, va bé de temps.
El tren funciona a mitges. Pràcticament podríem dir que només funcionaven els motors, perquè les portes feien el que volien i l'enllumenat no funcionava. Imagineu-vos el panorama en entrar en un túnel. Però això tan se val, t'estàs allà assegut sense fer res i esperes a que el tren arribi. Quan arribem a Móra tornen les llums.
Estem a puntet d'arribar a Tarragona, no havia comprat bitllet i el revisor encara no passava, fins aquell just moment. Moment en que pensava que el revisor tardaria prou com per què donés temps de que el tren arribés a l'estació. Que il·lús. Va el tren i es fot a parar. "Renfe" és l'únic pensament que em ve al cap. Paguem el bitllet i després d'uns quants intents del tren per intentar arrancar, arribem a l'estació. Però arribem tard.


Ara he de agafar l'autobús. Com que vaig tard no tinc gaires esperances d'agafar l'autobús de les 19:25, però arribo a la parada a les 19:30. Encara hi ha gent. "Encara rai, no ha passat". Que il·lús. Certament no havia passat, ja que arriba a les 19:45... però passe de llaaaarg!!! Que malparit. No sé perquè, però ara m'he d'esperar a que arribi el bus de les 19:50. Són les 19:55 i... (redoble de tambors) apareix una manifestació!!! Manifestació que talla el carrer i no deixa passar els autobusos. "Me cago en tot", mai millor dit, ja que el meu aparell digestiu començava a necessitar atencions especials.

Per sort, un treballador del servei de transports de Tarragona ens indica on podem agafar l'autobús. L'agafo i arribo a casa sense més calamitats. Fi del trajecte.