Ens ataquen

Aquest matí em demanaven una nova entrada, però no sabia sobre que escriure.
Després he sortit a comprar el pa, i quan estava a la cua he vist la llum, o, per ser més exactes, he sentit la cançoneta. Nadales.
Déu, Al·là i Ronaldinho! Hi ha quelcom pitjor que el Reaggeton! I ho estava escoltant! I lo que és pitjor, per la meva condició de client, m'ho havia de tragar fins que sortís d'allà! (I no vegeu la cua que hi havia avui).
Nadales i "villansicos", cada any el mateix, cançonetes cutres que la gent ni es baixa d'internet. Cada any el mateix, ningú en fa de noves. Cada any el mateix, "pesesitos en el rio", "el portal de Belem",...
A més, la naturalesa d'aquestes cançons és l'enganyifa aquesta del nen Jesús (va esternudar només nàixer, i algú li va dir així).


N'estic segur que si es fes una enquesta sobre si a la gent li agraden les nadales, un 80% diria que no, un 10% diria que "mira, és típic de nadal" (d'aquests, un 99% són més grans de 60 anys), i el 10% restant se'n fotria de l'enquestador a la cara i faria un triple salt mortal carpat enrere mentre explica el conte de la caputxeta vermella a uns nens petits vinguts de Sibèria.