El llit quàntic

dijous, 23 d’agost del 2007 | | |

Aquests dies estic sol a casa. Mons pares estan fora, de vacances. El cas és que estava dinant a cals avis quan l'àvia em diu: "Ja et fas el llit ara que estàs sol?". El primer que se m'ha passat pel cap ha estat (sense dir-li realment, només pensat): "Collons, iaia, fa 3 anys que visc sol a Tarragona i m'ho preguntes ara que estic de vacances?". Però vaja, no és per aquí per on vull enfocar aquesta entrada. Anem al grà.

Primer cal conèixer la paradoxa del gat de Schrödinger (extret de Viquipèdia):
El gat de Schrödinger o la paradoxa del gat és un experiment mental publicat pel físic Erwin Schrödinger per tal d'il·lustrar la complexitat de primitives interpretacions al voltant de la mecànica quàntica al traduir les conseqüències d'esdeveniments subatòmics a sistemes macroscòpics.

L'experiment es basa en ficar un gat (viu) dins d'una caixa d'acer tancada i opaca juntament amb els següents elements (els quals han d'estar protegits de qualsevol interferència directa del gat): un comptador Geiger una quantitat d'una substància radioactiva que asseguri que en el decurs d'una hora hi hagi un 50% de probabilitats de que almenys un dels àtoms es desintegri (i un 50% de que no es desintegri cap); si això passa, el comptador Geiger allibera un martell que trenca un flascó d'àcid hidrociànic (molt tòxic) que matarà el gat.

En aquest escenari, tant el gat com la partícula depenen d’un sistema regit per les lleis de la mecànica quàntica. Seguint el principi d'incertesa que s’aplica a la interpretació de Copenhague, mentre no obrim la caixa, el gat està viu i alhora mort. Al mateix moment d’obrir la caixa, el propi fet de l’observació modifica l’estat del gat, que passa a ser només viu o només mort.

Tenint en compte aquesta teoria, he desenvolupat la teoria del llit quàntic. És a dir, jo em llevo pel matí i el llit està desfet. Vaig a dinar a cals avis i l'àvia em pregunta si el tinc fet o no. En aquest moment encara no us he dit si el tinc fet o no, per tant, és un objecte indeterminat. De fet, si us dic que el tinc fet o no, us ho haureu de creure (o no). El cas és que no teniu res més a que agafar-vos.
  • Si em creieu, que el tinc fet, us puc haver mentit i el llit continua sent un objecte indeterminat (perquè vosaltres seguiu sense saber com està realment).
  • Si no em creieu estareu en dubte, puc haver dit una mentida, certament, però també puc haver dit la veritat. De fet, també hauria pogut dir que els crancs creuen que les piràmides les van construir els americans, i això no canviaria el fet de que el llit estigués fet o no. El llit continua indeterminat.
Fer el llit a l'estiu és força simple, al cap i a la fi només cal estirar el llençol, però tinc coses més importants a fer, com mirar el pas dels núvols pel cel, les descàrregues de l'emule o el plus codificat.

Al cap i a la fi, si no sou observadors del llit, no sabreu el seu estat, per tant, estarà fet i desfet al mateix temps.

Vosaltres com creieu que el tinc ara? Qui sap...


Anècdota: La paradoxa ha estat objecte de tanta controvèrsia (i de discussió no només científica, sinó fins i tot filosòfica) que Stephen Hawking va arribar a afirmar que "cada vegada que escolto parlar d'aquest gat, començo a treure la meva pistola".
.

0 comentaris: