Ens ataquen

Era mitjanit i feia mitja hora que m'havia estirat al llit. Lluny de poder adormir-me vaig notar com em començava a picar tot el cos. Deu minuts més tard hi vaig caure: "un puto mosquit". Vaig obrir el llum i el vaig estar buscant una bona estona... en va. De manera que vaig decidir utilitzar la força bruta: l'insecticida. Vaig ruixar l'habitació, el passadís i el menjador, per si les mosques (o el mosquit, més concretament). I esperant a que fes efecte me'n vaig anar a mirar una capítol de Padre de familia a l'ordinador. Peter Griffin si que hagués sabut acabar amb el maleït insecte, però jo no estava per incendiar el pis, en aquell moment no tenia llumins i l'únic encenedor que vaig trobar no tenia gas. Sort pels veïns.

Quan es va acabar el capítol de Padre de familia vaig tornar a la recerca del mosquit, aquest cop buscant més per terra que per les parets. Però no hi havia manera. Després d'una bona estona vaig tornar al llit amb l'esperança de que l'insecticida hagués fet la seva feina. Però el fet de no haver trobat el mosquit em va provocar una certa paranoia. Això, juntament amb la picor de les múltiples picades i de la calor, em va dificultar el son. Al final em vaig adormir.

Aquest matí, ja sense pensar-hi, he trobat el culpable mort el passadís. Abans de recollir-lo i llençar-lo a la brossa li he dit: